Arrel de la xiulada a l’himne
espanyol a l’acte inaugural dels campionats del món de natació, un diplomàtic
que presideix un invent estatal que se’n diu “marca Espanya” va tenir el
rampell poc elegant de titllar els catalans de merdosos. Aquesta vegada, el
ministre que li posa el plat a taula cada mes l’ha fulminat del càrrec. Però no
cal que correm a tocar campanes, perquè una flor no fa primavera i encara no
s’ha post el sol que des d’algun racó d’Espanya ens tractin de cul d’olla. I és
que com deia aquell, de l’abundància del cor en parla la boca i existeixen massa
prejudicis a l’altra banda de l’Ebre per esborrar d’una passada tanta porqueria
acumulada per mercenaris a preu fet sobre Catalunya. El xicot s’ha afanyat a
demanar perdó, però m’hi jugo el que vulgueu que no trigarem gaire a sentir
veus dels que malden per tirar llenya al foc que el defensaran com una víctima
de la llibertat d’expressió. Ja m’imagino a can Jiménez Losantos pontificar que
si els catalans podem xiular l’himne i no ens posen a la presó perquè exercim
la llibertat d’expressió, per la mateixa regla de tres un espanyol té dret a
dir-nos “catalans de merda” i no ser destituït. I és que els feixistes ja ho
tenen això de tergiversar la realitat amb arguments manllevats a la democràcia,
per embolicar les seves vergonyes.
Dit
això, em sorprèn que no se n’hagi parlat més d’un incident que diuen va protagonitzar
la clienta d’una mútua privada, a la qual se li va endarrerir l’ingrés hospitalari
amb caràcter urgent, perquè un sòmines d’aquesta mútua va al·legar que
l’informe del metge estava escrit en català. Al escoltar aquesta notícia la meva
primera reacció va ser que m’estaven prenent el pèl o que s’havien avançat els
innocents en plena canícula; però resulta que no, que era veritat i així ho confirmaven
els tertulians de la cadena de can Cuni, de manera que es va omplir la bústia
de tuïts exaltats. Perquè els espectadors no sortissin més de polleguera, es va
tranquil·litzar l’audiència assegurant que la pacient no havia patit cap seqüel.la
com a resultat d’aquesta bajanada. No n’he sentit a parlar més, raó per la qual
voldria fer constar que, a la meva manera de veure, si aquest incident va
passar tal com es va contar, suggerint subliminalment un altre menyspreu al
català, caldria que no s’hi acabés tirant terra a sobre; però, tanmateix, si la
notícia portava més pa que formatge, caldria que es desmentís per higiene
democràtica i per a no enrarir més un ambient ja prou carregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada