Follow by Email

dijous, 4 de juliol de 2013

NO DEIXIS PER DEMÀ...

            De petits ens varen ensenyar que no deixéssim per demà allò que podíem enllestir avui; però es veu que la lliçó alguns no la varen trascolar massa bé, i més aviat gandulegen a l’hora de fer allò que toca, quan toca. I és que fer el que convé, generalment és incòmode i no entreté tant com marejar la perdiu i esperar a veure-les venir. Per aquesta raó, tantes vegades ens hem de lamentar de no haver pres la decisió adequada en el moment que convenia. Quantes coses haurien anat d’una altra manera si els que tenien de prendre decisions no haguéssim fet el ronsa en el moment crític, per comoditat o per covardia. Desgraciadament, no sempre és possible refer-se de les conseqüències de no haver estat llepafils quan era necessari treure el geni. Per exemple: si sobre la merda de la crisi financera i de la bombolla immobiliària s’hagués dit tota la veritat des de bon principi i actuat sense contemplacions, de ben segur s’hi hauria pogut posar remei, enlloc de trampejar la situació amb mentides i pedaços. Bé, és una suposició perquè també passa sovint que els que diuen les veritats o avisen dels perills en surten escaldats.   


            La pregunta que primer em ve al pensament és sobre les causes de la manca de reflexos i de múscul dels governants, i sempre em topo amb la mateixa maleïda resposta: dient la veritat crua i nua es corre el perill de perdre el poder, i la majoria dels que s’hi rebolquen satisfets no volen ni sentir-ne a parlar. De manera que el més fàcil es emborratxar la parròquia amb frases fetes i jocs de mans enrevessats, per amagar l’ou. Quan la "trola" ja no cola més i el sòl trontolla fent tremolar les cames dels il·lusos que pensaven viure en un paradís i es desperten en un vesper, amb la paraula crisi pretenen justificar-ho tot. Durant el dol que estem passant des de fa mesos per la pèrdua de l’estat del benestar i de tantes altres oportunitats socials, infinitat de gent reconeix que si s’hagués actuat d’una altra manera en un moment donat, ens hauríem estalviat moltes fallides i disgustos. Doncs almenys que se n’aprengués de la lliçó i no es jugués més a tirar pilotes fora i es fes, en un altre tema delicat com la “qüestió catalana” com li diuen a Madrid, allò que toca fer a un Estat democràtic quan té una patata calenta a les mans com que Catalunya pugui exercir el dret a decidir. Si tant volen tibar la corda fent veure que tenen les orelles a cal ferrer, es poden trobar que la corda es trenqui i els hi caigui a sobre un devessall d’indignació acumulada tres-cents anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada