Follow by Email

diumenge, 28 de juliol de 2013

LA MALA COSTUM DE CURAR-SE AMB SALUT

Potser m’atreviria a assegurar que un dels tics característics d’alguns polítics és la tendència a tirar pilotes fora quan volen baixos, començant per curar-se amb salut, per si de cas. Ahir es va tornar a repetir aquesta mena de cerimònia de la confusió amb les declaracions del president de la Xunta de Galícia, el qual després de penjar-se medalles a tort i a dret per la gestió del seu govern de la crisi derivada del terrible accident ferroviari, va aprofitar l’avinentesa que tothom estava pendent d’ell per matisar que en la investigació de les causes s’ha d’anar amb peus de plom per no ficar la pota, perquè hi ha diversos interessos pel mig, també els econòmics. En efecte: si s’escampa massa la sospita sobre la fragilitat dels mecanismes de seguretat, se’n podrien ressentir alguns contractes ja signats per dissenyar i construir línies d’alta velocitat en països emergents, com el Brasil. Per aquesta raó, el president de la Xunta, que és gat vell de la política, entenc que s’ha volgut curar amb salut al fer en el balanç del sinistre una referència oportuna i gratuïta al fet que a Galícia l’alta velocitat encara s’està construint i que el tren que va descarrilar era un placebo, un cosí germà de l’AVE de veritat i que, per tant les mesures de seguretat no eren tan infal·libles i exigents com en el TGV. El que no sé és si va ser un “solo” espontani o aquesta canterella serà d’obligat compliment en totes les declaracions públiques de membres del govern a partir d’ara.


            El temps ens dirà si realment la gestió del sinistre ha estat tan impecable com el president de la Xunta ens va vendre, però sobre aquesta desgràcia potser caldria fer-nos algunes preguntes que tenen més a veure amb l’ètica que no pas amb la política: per exemple, si era necessària una cobertura tan aclaparadora in enganxosa per part dels medis, més enllà del mer interès informatiu. ¿Calia muntar tantes tertúlies on gent sense cap solvència tècnica, inexperta en la majoria dels casos, no s’estaven d’opinar i especular com si fossin vertaderes autoritats en la matèria? ¿No fou precipitat i un xic temerari per part del ministeri de l’Interior carregar tots els neulers a “l’error humà”, sense esperar que la investigació tècnica en curs estableixi si concorregueren o no altres responsabilitats? Dona la impressió que hi ha pressa per endreçar aquesta investigació sense fer massa soroll, evitant tant com es pugui causar danys colaterals, no arribant al moll de l’ós perquè del tractament discret que se’n faci de tot plegat, en depenen interessos que ultrapassen el simple rescabalament a les víctimes. El que passa és que ja ens afaitem cada dia i sabem que el cas es tancarà en fals, si no es depuren totes les responsabilitats per no haver activat els mecanismes per desactivar les conseqüències d’un error humà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada