ALGUNA COSA FUNCIONA AL PAÍS

            Em pensava no arribar a temps a la cita i haver de fer campana per primera vegada en molt de temps: per aquelles casualitats de la vida ahir que em canviava l’ordinador per incorporar la versió més moderna del word resulta que em va petar la connexió amb internet i em vaig trobar més indefens que un pollastre moll. De cop i volta vaig estrenar independència de la xarxa tan bescantada, sense obligació de respondre cap correu ni estar al cas de les piulades, i no m’hi sentia bé: era com si no estigués al món, com si m’haguessin tallat un braç. I el pitjor de tot era que no se sabia quan em retornarien el subministra. Movistar, el meu proveïdor, em va assegurar que tenien un marge de vint-i-quatre hores per treure’m les castanyes del foc perquè es tractava d’un incidència externa, és a dir que no es resolia remenant des de la centraleta sinó que tenien d’enviar-me un operari. Vaja – vaig pensar – ja cal que m’ho agafi amb paciència! I per no posar-me nerviós, que a sobre de la xafogor ja hagués estat massa, us he advertit des del terminal d’un bon amic que deixaríem tranquil el blog fins dilluns ja que veia pelut que amb l’estuba i a les portes d’un cap de setmana aparegués l’operari dels nassos.

            Doncs, mireu, en aquest país que sembla que res funciona sense pagar comissions, com un rellotge, gairebé en temps de descompte ha tret el nas el tècnic de Movistar i en un tres i no res m’ha tornat la connexió perduda. Ja ho tenen això els operaris de qualsevol servei tècnic: que sempre saben quin era el cargol que estava fluix. Estic content perquè torno a estar al món, però una mica tristot perquè ara que ja m’havia fet a la idea que fins dilluns tenia festa, no me la podré decantar. Francament, si vosaltres féu el sacrifici d’aguantar-me jo no puc fer altra cosa que esforçar-me en deixar-vos cada matí el meu contrapunt de l’actualitat.