Follow by Email

dissabte, 13 de juliol de 2013

LA SORT ÉS DE QUI SE LA BUSCA

            Seria una bona teràpia, portar a visitar un hospital algú d’aquests que es passa el dia queixant-se de la seva mala sort. Al veure el pa que s’hi dona entre malalts de tota mena hauria de ser molt mesell per no caure de la figuera i pensar que, potser, no té tanta raó de somicar contínuament com una criatura malcriada. Hi ha gent que s’empassa amb coratge inexplicable vertaders drames personals o familiars, jugant-s’hi la vida, negociant allargar-la una temporada més o regatejant la seva qualitat residual. Les quatre xorrades que ens passen als que tenim salut i allò indispensable per anar tirant, no ens haurien de treure el son, ans al contrari: hauríem de donar gràcies a Déu o a qui es vulgui per la bona sort que gaudim.


            En aquest món de mones, tot és relatiu i, fins i tot, a vegades arriba a ser-ho tant que ens hauria de fer caure la cara de vergonya ser tan ximplets per menjar-nos el coco. no pas amb qüestions transcendents, sinó amb tonteries de pissarrí. Voleu dir que s’ho val anar sempre emmurriat com si ningú ens pagués el què ens deu? Creieu-me, val més no fer-se mala sang i reaccionar amb sentit positiu no seguint la beta als qui, a còpia d’encavallar males notícies i els pitjors pronòstics, pretenen menjar-nos la moral fins a tombar-nos derrotats al divan d’un psiquiatre. Si reflexionem una mica pel nostre compte, no deixant-nos influir per cap dels xarlatans que a còpia de refregar-nos pel nas que passem una mala ratxa i que no hi ha res a fer, llevat d’acotar el cap, fer bondat i estrènyer-nos el cinturó, comprovarem que la sort és de qui se la busca fent quelcom més que esperar que toqui la primitiva. Per tenir una bona collita primer s’ha d’haver sembrat, esforçant-se i deixant-se de punyetes fatalistes. Per malament que ens ho passem en un moment donat, si tombem el cap  veurem algú que encara s’ho passa pitjor i que ni s’encaparra ni s’arronsa, no perquè sigui un insensat, sinó perquè ha après i entomat la lliçó que s’hauria d’ensenyar a totes les escoles des de ben petits: que la partida de la vida s’ha jugar i guanyar amb les cartes que t’han tocat.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada