MENORS TUTELATS, D'HERODES A PILATS

            L’educador social empresonat a Castelldans per agradar-li la pornografia infantil regentava una casa d’acollida al poble des de l’any 1997, amb el nihil obstat de la Generalitat on s’havien arreplegat fins a 14 menors tutelats, els quals se li deixaven en custòdia a canvi de quatre xavos que no sempre es cobraven amb puntualitat. Els menors que s’aixopluguen si us plau per força sota les faldilles de Benestar Social i Família procedeixen de famílies trencades i corcades, amb un currículum de greus problemes d’abandonament, maltractament o addiccions. El conco que s’avenia a tenir-los a dispesa a la seva casa de Castelldans va caure com una benedicció en uns serveis socials que no solen tenir cua a la porta per adoptar temporalment menors conflictius. Per això no se li posaren gaires ets ni uts, pel que sembla a canvi del favor. Vés quin pes els hi treia de sobre fent-se càrrec d’aquelles “perles”! Fins que ha esclatat la bombolla d’aquell massa idíl·lic comportament. El que passa és que tampoc, pel que sembla, no és que s’afanyin a treure’n l’entrellat d’una badada tan colossal, limitant-se a obrir un expedient administratiu per depurar responsabilitats, si n’hi ha esclar.

            Fa mesos que l’assumpte de la tutela de menors grinyola i tufeja. Just farà un any a fi de mes, es va denunciar que uns 80 centres residencials que atenien prop de 2000 menors en situació de desemparament, es trobaven abocats al col·lapse per manca de recursos, al no pagar la Generalitat les misses. El mes d’octubre de l’any passat educadors socials de Girona varen manifestar-se per palesar el bloqueig dels seus centres com a conseqüència de la morositat de l’administració. I el febrer d’enguany el propi Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va declarar que es temia que la Generalitat estigués donant més nens en acollida a particulars sense filar massa prim, per estalviar-se els diners. Els treballadors socials avisaren que els acolliments temporals no prou catòlics s’estaven portant a l’extrem i que això augmentava el risc que els menors tornessin a patir problemes. Els centres d’acolliment que sempre havien estat saturats i amb llistes d’espera ara tenien places lliures i, en canvi, proliferaven els casos de nens derivats a altres alternatives d’acolliment,  sobretot en famílies extenses, simplement mirant la pela. Seria, també, per qüestions econòmiques que es feia la vista grossa sobre l’estranya predisposició de l’home ara detingut per pederasta a acollir tants menors com li portessin? Si fos així, no seria bo prendre’s a la fresca, fins després de vacances la investigació administrativa de tot plegat.