Follow by Email

diumenge, 21 de juliol de 2013

ON NO HI HA MIDA, ELLA MATEIXA S'HI POSA

T’ho miris com t’ho miris, arreu del món tenen clar que no es poden servir dos senyors alhora ni repicar campanes i anar a la processó. No està escrit enlloc, perquè els principis que són de sentit comú no cal que cap Moisés els baixi de la muntanya en forma de taules de la llei. Però en aquest coi de país, malgrat estem a les beceroles de la democràcia, pretenem saber-ne més que ningú, donar lliçons i imposar criteris adulterats sobre com cal interpretar qüestions tan delicades, per exemple, com la separació de poders. Si a quatre dies de sortir de l’ou la democràcia espanyola un xitxarel·lo com Alfonso Guerra va esborrar del mapa la doctrina Montesquiu, avui ens volen fer combregar amb rodes de molí fent-nos empassar que no passa res si el màxim representant de la Magistratura, el president del Tribunal Constitucional, militava en el partit que des del govern l’ha designat. Aquí com a Dinamarca, coses com aquestes fan pudor de podrit.


            És evident que tothom té les seves idees, fòbies i filies, però almenys s’han de mantenir les formes encara que només sigui per pura decència. Però quan ja se’n fa un gra massa és quan hom s’entesta en fer entrar els claus per la cabota. Aquesta tendència a no filar prim ja té un precedent: recordeu el president del Suprem que se n’anava de farra a Marbella i carregava la xefla al compte de dietes? Es va necessitar molta d’aigua calenta per desenganxar-lo del càrrec i, per postres, se li va permetre una sortida digna amb indemnització milionària inclosa perquè no se li refredessin els ronyons. Doncs un conflicte semblant s’està covant en el cas del President del Constitucional: com s’ha de menjar que el màxim àrbitre i moderador de les regles de joc sigui una persona contaminada per la seva recent militància política? Que els seus companys de gremi vulguin emmascarar la relliscada amb interpretacions rebuscades de la Constitució, no esborra una realitat de pissarrí: que aquest home, que pot ser un sant en la seva vida privada, ha perdut la virginitat en la pública. I mentre tingui a les seves mans el poder de decidir – com a president el seu vot és de qualitat – ningú és creurà que sigui imparcial. I el mal que causarà a la tendra democràcia d’aquest país, ja prou esquitxada de merda cada dia, serà de difícil reparació si no es talla de soca rel l’escàndol. I si una vegada més els que han d’actuar amaguen el cap sota l’ala, que recordin que allà on no hi ha mida, ella mateixa s’imposa.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada