EL DRET A DECIDIR... A DECIDIR EN LLIBERTAT

            Em fa l’efecte que una manera de tirar la pedra i amagar la mà sobre el dret a decidir consisteix en afegir-hi al debat una postil·la tan múrria com “dret a decidir en llibertat”, perquè malgrat sembli a primera vista una aportació ben intencionada, en realitat amaga un cop baix al insinuar que tal com està plantejada la partida no es jugarà net i els ciutadans no sobiranistes no tindran llibertat per expressar-se. Potser no sóc jo, des d’aquest modest blog d’opinió, qui ha de matisar-ho, però ho faig convençut que ha arribat l’hora de no deixar-ne passar ni una als que busquen treus peus al gat només per embolicar la troca. I que en aquesta fita tots hem de trepitjar fort com un sol home, sense ofendre ningú ni fer cap mal gest. A la meva manera de veure, el plantejament de la qüestió no té volta de fulla: per primera vegada els catalans farts de ser l’ase dels cops són majoria aclaparadora i reivindiquen el seu dret a decidir si volen o no continuar parant l’esquena als que n’han abusat d’ells tota la vida, i si el resultat de la consulta els hi sigues favorable com esperen, posar en marxa el mecanisme per desempallegar-se d’una madrastra que sempre els ha mirat de cua d’ull: Espanya.

            Els que convoquen la consulta, evidentment, són els que consideren que l’única esperança per a no morir esllanguits i corsecats és la independència. I si pensen com pensen és natural que defensin la seva opció i que es trenquin el cap planificant com s’haurà de desenvolupar la separació fent la mínima trencadissa possible i quedant tan amics com es pugui amb els veïns. El problema, la tensió i el conflicte el provoquen els que no estan d’acord amb partir peres, que també és una opció llegítima i respectable, però que no volen ni sentir a parlar de sotmetre’s al veredicte de les urnes a través d’una consulta, fent campanya i proselitisme en favor de mantenir-se dins l’Estat amb la mateixa intensitat i llibertat que els sobiranistes. A quina altra llibertat es refereixen si no és la de participar en una consulta amb total garantia? Exercir el dret a decidir no vol dir altra cosa que decantar-se per la separació o per mantenir els llaços amb Espanya. No cal amagar l’ou. La qual cosa no vol dir que si la balança es decantés per l’independència l’endemà mateix ja s’hagi d’aplicar, sinó que a partir del dia després el govern haurà de posar en marxa la logística de la transició. Per tant, a què ve aquesta cantarella de “decidir amb llibertat”? Que jo sàpiga, el “no” té en principi tantes possibilitats de guanyar com el “si”, si no es boicoteja el dret a fer la consulta. El que no és democràtic és negar-se a fer la prova del cotó-fluix.