Els mitjans solen
escampar a tort i a dret els mals exemples de conducta amb grans titulars i dediquen
gasives pinzellades als testimonis d’honestedat. És un fet, que es deu explicar
perquè tenen més interès les xafarderies de sang, fetge i corrupció que no pas
les noticies que tracten de l’avorrida rutina de la feina ben feta. La
parròquia vol morbo i no pas normalitat. Totes les iniciatives per fer-se ric
explotant un mitjà de comunicació que només publiqués notícies positives i
edificants, han fracassat estrepitosament: no per falta de “bones notícies”
sinó de lectors disposats a llegir-les. Un diari farcit de titulars com “tots
estan podrits”, arrossega milers de lectors que semblen afamats de rebolcar-se
en la merda. Mentre que un que es limiti a destacar el fet que hi ha milions de
persones que fan honestament la seva feina, haurà de baixar persianes. L’altre
dia un redactor del prestigiós diari francès “La Croix ” reconeixia:
“...imaginin-se la ingenuïtat d’escriure un reportatge titulat: “ahir milions
de persones van treballar de valent i van obtenir bons resultats”.
Potser ja seria hora
que, enlloc que la corrupció ocupi una bona part del temps dels telediaris i de
les tertúlies, es remarqués que són més les persones decents, inclosos els
polítics, incapaces d’aprofitar-se de les circumstàncies en benefici propi, que
fan allò que creuen que és el seu deure, que no roben, que paguen els impostos
sense queixar-se, que es paren quan el semàfor està en vermell, que paguen el
bitllet del bus i no tenen comptes corrents a cap paradís fiscal. Malgrat els
mitjans destapen cada dia històries de lladres indecents, són multitud els que
s’esforcen per sobreviure amb dignitat, que no donen empentes a ningú, que no
s’aprofiten del treball dels altres, que no enganyen sobre el que fan. Per
aquesta raó em dol que aquests que són majoria, en rares ocasions acaparin la
portada d’un diari, ni un minut de telenotícies, ja que aquests ciutadans
“decents” que no busquen ni el poder ni la gloria del telediari, sinó que
treballen sense fer soroll, a vegades altruísticament, són els que impedeixen
que el país acabi a la deriva. Estem tan envoltats de gent honrada, que hem de
ser implacables amb els indecents, començant per no donar-los la satisfacció de
tenir tot el dia els mitjans pendents d’ells, i posar el focus de l’actualitat damunt
de la gent honesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada