CANVI DE LA ROBA DE TEMPORADA

            L’àvia i la mare tenien una data pràcticament fitxa per reemplaçar a l’armari la roba d’hivern per la d’estiu, que gairebé sempre s’esqueia amb el primer dissabte de la segona quinzena de maig. Era una cerimònia, quasi un ritual, que s’aprofitava no només per fer canvis en l’accés a la roba sinó per repassar els fons d’armari, posar boles contra les arnes i escollir alguna peça passada de moda per portar-la a la parròquia; malgrat que l’àvia s’hi resistia tant com podia perquè deia la moda sempre torna i feia mans i mànigues per endreçar-la en algun racó on mai més la trobaria. Aquest ritual de primavera i a l’inversa quan arriba la tardor, el primer dissabte d’octubre, era una tradició respectable sobretot als pobles, en la que hi participava de pico de picada tota la família en un moment o altre, sigui per condemnar a l’ostracisme definitiu un jersei, una camisa, una faldilla o uns pantalons que es tinguessin avorrits o sigui per assegurar-se que les peces preferides es posessin més a l’abast. Tanmateix, sempre sorgia la sorpresa de trobar alguna cosa sense estrenar que ni se’n recordaven d’haver-la firat en les darreres rebaixes.

Avui aquesta costum tan recomanable de “fer armaris” s’ha perdut com tantes altres i encara que es manté per necessitat, es fa quan se pot i a mitges. Com passa amb molts altres aspectes de la vida domèstica també hi ha dues maneres d’entomar això d’actualitzar l’estoc de roba en funció de la temporada: una de més conservadora que procura prendre-s’ho seriosament això de renovar els armaris i la dels que no hi pateixen massa i es refien que quan necessitin quelcom ja ho trobaran remenant una mica. De fet, a la pràctica es fa palès que els que miren tan prim a vegades tampoc no troben a la primera el que es volen posar per molta endreça que hagin fet i, en canvi els que com deien les àvies tot ho deixen a “la pila del greix” resulta que sempre acaben trobant el que buscaven, realitat que abona l’opinió dels que creuen l’ordre no és tan perfecte com es vol fer veure... En fi, si voleu que us sigui sincer, avui estic divagant a la babalà, perquè ja n’estic tip de parlar de corrupció, objectiu de dèficit i no de creixement, crisi, frustració i atur. De tant en tant també ens aniria bé de ventilar els armaris on amunteguem les notícies i treure’n la fortor de resclosit i d’arnat.