DEMOCRACIA ENCAPUTZXADA?

            Estic veient una fotografia publicada als mitjans d’ahir sobre l’ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona per part d’un grup d’estudiants, i m’ha xocat que pràcticament tots els que apareixien a la foto anessin encaputxats. No entenc perquè per participar en una concentració o en una manifestació de protesta, i menys en una ocupació d’un centre universitari, s’hagi d’anar amb la cara tapada. Quan vaig saber que, a més d’ocupar el rectorat, havien cremat contenidors i trencat vidres i caixers automàtics ja vaig començar a entendre perquè l’ús del passamuntanyes era indispensable. I em va doldre. El que no sé és si es tractava d’estudiants camuflats de “comandos” o eren “comandos” que feien la feina bruta per compte dels estudiants. Però sigui quina sigui la resposta una imatge com aquella, empastifa els valors democràtics que els universitaris haurien de ser els primers en respectar. Amb la cara tapada no hi ha diàleg possible i, si no vaig errat d’osques, parlant a cara descoberta és com s’han d’entendre les persones que volen conviure en pau.

            Ara bé, alguna cosa deu fallar quan tan sovint veiem a arreu encaputxats barrejats en manifestacions presumptament democràtiques, sense que els responsables polítics de convocar-les en blasmin més enllà del que toca per conveniència i per quedar bé de cara a la galeria. Ja sé que no és un problema només nostre, però del què plora la criatura és pel que veu arran de casa i no es pot dispensar cap manifestant encaputxat ni que s’emboliqui amb una senyera. Em dol, repeteixo, que una societat tan apassionada a l’hora de demanar respecte pels drets de tothom, no renegui amb fets i no amb paraules d’aquestes pràctiques. Una caputxa, pel sot fet de portar-la crispa i genera malfiança. I aquesta consideració també val pels membres de la policia. Sóc conscient que encara s’està lluny de la normalització democràtica plena que suposaria que els membres dels cossos de seguretat fossin ben vistos i no tinguessin de tapar-se la cara al defensar les llibertats, per por de represàlies; però, almenys hem de tenir clar que sota una democràcia no hi tenen res a fer els encaputxats. I que mentre no s’aconsegueixi aquesta fita, tindrem una democràcia ranca. Perquè igual que passa amb les armes, les caputxes són males companyies i tempten a fer coses que a cara descoberta segurament no es farien.