Follow by Email

dimarts, 28 de maig de 2013

SEVA

            Els ciutadans de Seva van decidir abans d’ahir en una consulta vinculant pagar els seus impostos a l’Agència Tributària catalana. Es tracta del primer municipi que pren la decisió després de tenir en compte l’opinió dels ciutadans. El percentatge del sí va ser aclaparador: un 97,5%. Llàstima que a les urnes només s’hi acostés un escarransit 22,4% del cens. En virtut d’aquest resultat, Seva s’afegeix als onze pobles que, mitjançant simples acords majoritaris del ple municipal, han decidit ingressar els seus impostos a la Generalitat i no a l’Estat. Francament, em sap greu que els militants incondicionals del sobiranisme esbombin l’exemple de Seva com a paradigma de la causa, perquè el triomfalisme que es basa en victòries pírriques és tan fràgil i vulnerable en termes dialèctics com inconsistent a efectes pràctics. I si volem decidir amb garantia el dret a convertir-nos en un Estat, no podem conformar-nos amb guanyar la consulta que es convoqui, per l’escaire.


            Ja suposo que a més de quatre aquesta reflexió els hi semblarà impertinent i sospitosa, però si pretenem trepitjar fort en la marxa cap a la independència no podem posar l’exemple de Seva com un referent a seguir. He reflexionat en aquest blog diverses vegades del perill que la rauxa per precipitar l’exercici del dret a decidir prevalgui sobre el seny de prendre’s el temps que calgui per assegurar uns resultats inqüestionables després de la consulta. Cert que l’escrutini de Seva és impecable considerat des d’una perspectiva estrictament legalista, ja que el 78% dels ciutadans que es varen quedar a casa varen renunciar a votar i, per tant, implícitament van acceptar el resultat. Però, francament, no és per estar-ne orgullosos, com algunes significades patums volen fer veure, ni fer-ne massa forrolla. Ara bé, hauria de servir de toc d’atenció per a no baixar la guàrdia i comprendre que el dret a tenir un Estat propi no es pot decidir per punts sinó de golejada. I si a algú li cou escoltar les veritats, que s’hi posi fulles.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada