Follow by Email

divendres, 24 de maig de 2013

BUFEN NOUS VENTS AL BISBAT DE SOLSONA


            Des que mossèn Novell fou ungit bisbe de Solsona la suau brisa que bufava a la diòcesi s’ha girat a xaloc, i de tant en tant provoca fortes migranyes tant al clergat com als parroquians en general. El bisbe té les idees clares sobre el model d’església que somnia i el nivell de compromís que exigeix als  creients. Més d’una vegada les seves idees han desvetllat sorpresa i certa polèmica en l’opinió pública, però el bisbe les ha defensat aferrissadament, amb la coherència i noblesa pròpies d’una persona intel·lectualment honesta. No serè pas jo qui li discuteixi al bisbe el seu dret a pasturar les seves ovelles com li sembli millor, però he de confessar que la darrera atzagaiada al ramat m’ha deixat parat. De moment no passa, segons sembla, d’un material de treball que el bisbe sotmet a la consideració dels interessats, però el simple enunciat de la proposta no ha deixat indiferent ningú: qui vulgui tenir vot i veu a Càritas ha de ser catòlic practicant, de missa i comunió dominical. I els que no reuneixin aquestes condicions, només podran limitar-se a treballar de camàlics, sense dret a vot en la presa de decisions. I per arrodonir la jugada, el control de l’organització diocesana sempre ha d’estar en mans de clergues.

            Vés a saber com acabarà la iniciativa, però la intencionalitat de remarcar el caràcter confessional de la principal eina caritativa queda tan palesa que ja ha xafat uns quants ulls de poll. Ningú pot regatejar a l’església la seva contribució a la solidaritat, però tampoc es pot ignorar que Càritas s’ha guanyat el respecte i la consideració d’una gran majoria de la població, creient o agnòstica, gràcies al voluntariat que hi col·labora i que desenvolupa la logística amb una considerable asèpsia i eficàcia, sovint amb autonomia total de la jerarquia. Que se sàpiga, no s’ha exclòs mai a ningú en funció de les seves creences, sinó que qui s’ha prestat a donar un cop de mà ha estat ben rebut. Evidentment, si el bisbe de Solsona vol que el perfil de qui formi part de les assemblees de Càritas ha de tenir pedigrí, hi té tot el dret. Però no es pot sorprendre que no caigui bé aquest rampell d’integrisme. Els que tenen memòria històrica recorden aquelles Conferències de Sant Vicenç de Paül que, com Càritas avui, ajudaren tantes famílies que ho passaven magra en la postguerra, però no es pot oblidar que per accedir al “paquet setmanal” hi havia activistes més papistes que el papa, que s’asseguraven que el beneficiari anés a missa els diumenge i festes de guardar. I com que una cosa porta a l’altra, no seria bo que retornéssim al passat i que per mirar massa prim, Càritas perdés un prestigi que s’ha guanyat a pols gràcies a la dedicació de voluntaris de totes les ideologies i tarannàs.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada