EN DEFENSA DEL NACIONALISME CATALÀ

            L’espot que teleMadrid ha engiponat per embrutar el nacionalisme català de la manera més barroera, relacionant-lo amb el nazisme, no es pot quedar sense resposta per part de ningú que se senti demòcrata. Perquè ser nacionalista es aspirar a l’autodeterminació d’un poble, es voler la seva sobirania plena. I aquesta pretensió llegítima no té res a veure amb exterminis ni holocausts; per tant relacionar el nacionalisme català, en concret, amb els crims comesos per en Hitler contra la humanitat resulta ser una falsedat i un insult que no podem tolerar. I no som només els catalans els que hauríem de demanar una rectificació en tota regla, sinó que els incitadors polítics d’aquesta guerra bruta ja haurien d’haver destituït fa temps de manera fulminant els irresponsables incitadors a l’odi i a la confrontació. Recórrer al nazisme per desqualificar el sentiment nacionalista és repugnant i ningú amb quatre dits de front tindria de consentir-ho com si sentis ploure. Però quan resulta que no només des d’una televisió pública es vomiten porqueries, sinó que també significats dirigents polítics s’hi apunten al carro afegint llenya al foc, és evident que aquest país està sent devorat per un corc que en qualsevol altre país no burxaria ni un sol dia.

            El nacionalisme és, sens dubte, un tema delicat i complex o, si ho preferiu, compromès i comprometedor. No és fàcil posar-lo sobre la taula i dissecar-lo tranquil·lament, car és un fenomen viu, dinàmic, canviant i a voltes contradictori. No és fàcil, però hauria de ser possible. Tot nacionalisme se sustenta en l’existència d’una nació. El fet nacional és la base de tot discurs nacionalista. Per nació s’entén un conjunt d’homes i dones d’origen i condició social molt diversos, amb una autoconsciència col·lectiva de grup diferenciat enfront d’altres. En altres paraules, el nacionalisme va lligat a l’existència de l’estat i per aquesta raó, ara que a Catalunya hi ha una majoria que ha aparcat el folklore i reivindica ser un estat d’Europa amb tots els drets i obligacions, és quan des de Madrid perden el món de vista i, enlloc de mirar d’entendre’ns, ens atien els gossos i ens comparen amb els nazis, sense que ningú de la seva parròquia jacobina tingui el gest democràtic de desautoritzar-los. Perquè de nacionalisme se’n pot parlar, però amb desbarrades tan colossals no val la pena perdi el temps. El debat democràtic no es pot centrar en la paraula “nazi”, perquè aquesta paraula maleïda ningú se l’hauria de posar a la boca si fóssim una societat sana, però quan s’utilitza tan sovint sense que es piqui els dits al temerari que gosa fer-ho, vol dir que vivim en una societat podrida.