• No s’entén que mentre
el projecte de llei de l’emprenedor contempla que per abonar l’IVA quan s’hagi
cobrat la factura l’empresari haurà d’estar al corrent de tots els deutes amb els
proveïdors, es permeti que els clubs de futbol que deuen a Hisenda i a la Seguretat Social
• No s’entén que alguns
polítics després de tant esquinçar-se indignats els vestits negant que s’untin
els dits o que rebin tractes de favor en funció del seu càrrec electe, resulta
que cada dia els mitjans treuen algun ratolí de l’armari i els polítics
“retratats” li resten importància i no saps mai ben bé si prometen que no hi
tornaran o que no es deixaran enxampar. (teletacs de franc, tractes de favor a
renfe, mòbils de darrera generació, menús i begudes subvencionades al Congrés i
al Senat, barra lliure d’alcohol en hores de treball i a la feina infringint
les lleis promulgades per ells...)
• No s’entén si en el
procediment obert al gendre del rei anirem endavant o en darrere si ara
s’imputa a l’alcaldessa de València i al diputat Camps, ja que a causa de la
seva condició d’aforats la competència per a la instrucció passarà a una altra
jurisdicció i el desenllaç pot allargar-se fins al dia del judici final.
• No s’entén que hi
hagi pressupost per arreglar quatre pedres de la porta del Valle de los Caidos
mentre es retallen les ajudes als dependents, perquè no és una qüestió de
quantia sinó de decència.
• No s’entén que entre
els deures que l’UE ha dictat a Espanya no es prioritzi obligar la banca a
obrir l’aixeta del crèdit a pimes i famílies, tenint en compte que l’objecte
del seu rescat va ser, precisament, sanejar-la perquè poguessin finançar el
creixement imprescindible per crear llocs de treball i activar el consum.
• No s’entén que
persones que es consideren a si mateixes intel·lectuals, com l’Aleix
Vidal-Cuadres o l’Alfonso Guerra, siguin capaces de provocar els sentiments
d’un poble que està apunt d’explotar de ràbia, insultant-lo barroerament i que
els correligionaris d’aquests pocavergonyes mirin cap una altra banda.
• No s’entén que enlloc
d’esforçar-se en fomentar l’esperança i la il·lusió, en Rajoy, posant cara de
viatjant de grà cuit, asseguri que anem bé, mentre l’UE ens dona més corda per
penjar-nos solets d’aquí a dos anys i la OCDE ens pronostica una carbassa colossal a fi de
curs.
• No s’entén,
francament, que amb un panorama tan negre, ens preocupi si farà bon temps
aquest estiu i podrem anar-nos a remullar el cul a la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada