Quan el ciutadà es
queixa dels polítics perquè li sembla que no administren bé, ho fa creient que
hi té dret per la senzilla raó que els diners que remenen els polítics no són
seus sinó dels contribuents. I parlo d’administrar, no d’untar-se els dits que
seria una altra qüestió. Qualsevol administrador de patrimonis que no són seus ha
de posar-hi els cinc sentits, quasi més que si els bens fossin propis, perquè
en això es basa la reputació de l’administrador de fiar. Ara bé, si el que toca
són diners públics encara s’hi ha d’esmerar més perquè aquell diner no és de
ningú en particular, però de tots en general. I del que plora la criatura és
precisament que quan les vaques estaven de bon any no es mirava prim, per exemple,
muntant “dinars de treball” cada dos per tres o encarregant informes a dojo per
tenir una segona o tercera opinió, i de que ara que a les vaques ja no els hi
queda llet per munyir també es fa algun joc de mans que se’l podrien estalviar,
per complir amb aquell principi de que la dona del Cèsar no només ha de ser
honrada sinó també semblar-ho.
Us posaré un exemple
fàcil on la quantitat mal administrada és insignificant, però tant se val: el
bon administrador tant ha de ser curós si administra cent euros com si són deu
milions. Al contrari, si és escrupolós amb els deu euros segur que no hem de
patir pels deu milions. Vet-aquí l’exemple: al batlle d’un poble el partit l’ha
promogut a delegat del govern i com que la nòmina li pagarà la Generalitat enlloc del
municipi, el sou que l’ajuntament s’estalvia se’l repartiran els regidors per
acord majoritari de tots els grups que formen el cartipàs, menys d’un que no
compta perquè malgrat el vot en contra cobrarà la part que li toca. Val a dir
que aquest cartipàs municipal s’havia retallat l’assignació fa quatre dies en
un 50% per solidaritat i ara se l’ha apujada un 218%. Estem parlant en aquest
exemple de 20 mil euros l’any en total, però del que es tracta no és de la quantitat
sinó del criteri. Es pot justificar aquesta operació pel fet que a fi de
comptes eren quatre rals i la despesa municipal és la mateixa? Si fem el compte
de la vella, considerant que el delegat que relleva el batlle passarà a ocupar
un càrrec d’assessor del govern (se suposa que mantenint el mateix sou de delegat
o més), no acabo de veure l’estalvi per enlloc. A fi de comptes, a la meva
manera de veure el balanç global d’aquesta operació és un mal exemple
d’administració, ja que surtin els diners de la Generalitat o de
l’ajuntament, el cas és que es tracta de diners dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada