dilluns, 6 de maig del 2013

AMB ELS DINERS DELS ALTRES


            Quan el ciutadà es queixa dels polítics perquè li sembla que no administren bé, ho fa creient que hi té dret per la senzilla raó que els diners que remenen els polítics no són seus sinó dels contribuents. I parlo d’administrar, no d’untar-se els dits que seria una altra qüestió. Qualsevol administrador de patrimonis que no són seus ha de posar-hi els cinc sentits, quasi més que si els bens fossin propis, perquè en això es basa la reputació de l’administrador de fiar. Ara bé, si el que toca són diners públics encara s’hi ha d’esmerar més perquè aquell diner no és de ningú en particular, però de tots en general. I del que plora la criatura és precisament que quan les vaques estaven de bon any no es mirava prim, per exemple, muntant “dinars de treball” cada dos per tres o encarregant informes a dojo per tenir una segona o tercera opinió, i de que ara que a les vaques ja no els hi queda llet per munyir també es fa algun joc de mans que se’l podrien estalviar, per complir amb aquell principi de que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó també semblar-ho.

            Us posaré un exemple fàcil on la quantitat mal administrada és insignificant, però tant se val: el bon administrador tant ha de ser curós si administra cent euros com si són deu milions. Al contrari, si és escrupolós amb els deu euros segur que no hem de patir pels deu milions. Vet-aquí l’exemple: al batlle d’un poble el partit l’ha promogut a delegat del govern i com que la nòmina li pagarà la Generalitat enlloc del municipi, el sou que l’ajuntament s’estalvia se’l repartiran els regidors per acord majoritari de tots els grups que formen el cartipàs, menys d’un que no compta perquè malgrat el vot en contra cobrarà la part que li toca. Val a dir que aquest cartipàs municipal s’havia retallat l’assignació fa quatre dies en un 50% per solidaritat i ara se l’ha apujada un 218%. Estem parlant en aquest exemple de 20 mil euros l’any en total, però del que es tracta no és de la quantitat sinó del criteri. Es pot justificar aquesta operació pel fet que a fi de comptes eren quatre rals i la despesa municipal és la mateixa? Si fem el compte de la vella, considerant que el delegat que relleva el batlle passarà a ocupar un càrrec d’assessor del govern (se suposa que mantenint el mateix sou de delegat o més), no acabo de veure l’estalvi per enlloc. A fi de comptes, a la meva manera de veure el balanç global d’aquesta operació és un mal exemple d’administració, ja que surtin els diners de la Generalitat o de l’ajuntament, el cas és que es tracta de diners dels altres.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada