NO ES POT CAURE MÉS BAIX QUE ESCARNIR LA DEPENDÈNCIA

            Tenint la pocavergonya i la barra de portar a Brussel·les com a penyora de reduir el dèficit, el cadàver de la llei de la dependència, el govern ha fet palès que se’n fot del mort i de qui el vetlla i que es indigne de cap confiança. Un país que es desentén dels més desvalguts de la societat, com són els vells dependents, és un país que ja no té respecte per ningú. Després de martiritzar els pensionistes contínuament amb rumors catastròfics sobre l’única font d’ingressos de què disposen, ara treuen als vells que no es poden valdre per si mateixos la il·lusió de viure una vellesa suportable. Perquè amb la retallada de mil milions i escaig del pressupost destinat a la llei de la dependència el que fan és una canallada sense pal·liatius i ningú hauria de mossegar la llengua dissimulant-ho per ser políticament correcte. Les porcades no es poden tapar, perquè fan molta pudor. I aquesta decisió unilateral del govern del gallec no només es tracta d’una porcada amb majúscules, sinó d’una manca d’ètica, de sensibilitat i de respecte a la gent gran com mai s’havia vist.

            No se li pot demanar paciència al vell perquè el temps passa volant i per qui es troba desvalgut físicament anar-li amb aquestes camàndules són ganes de fotre-se’n o de donar-li a entendre que els vells fan nosa. No pot ser que uns governants que es piquen el pit cada dia tres vegades i que defensen fins a l’absurd el dret del fetus a viure, no moguin un dit per evitar que enlloc de facilitar una vellesa sostenible s’empenyi els vells cap a una situació dominada per una por constant, a més de a caure o a relliscar, a que la pensió no els hi arribi o que no puguin estar ben atesos si un "patatús" els deixa baldats. L’André Maurois deia que l’art d’envellir bé es correspon amb no perdre l’esperança. Aquest govern maldestre ha robat als vells fins i tot l’esperança i els ha condemnat a sobreviure amb la por ficada al cos. A més a més, quan el poble reclama que es retalli de moltes altres partides abans de carregar-se l’estat del benestar i no se li’n fa cas perquè el governant té les orelles a cal ferrer, això només pot acabar en un ball de bastons. Però no ho diguem gaire alt, perquè sinó la gent gran encara tindrà un altre motiu perquè li tremolin les cames.