APEDREGAR LES ESTELADES

Les xarxes socials ha anat plenes aquest cap de setmana  d’una campanya incitant a apedregar les estelades penjades de balcons i façanes. Fins i tot un regidor, fill “polític” de l’Anglada del PxC, apareixia fotografiat sota una estelada mostrant la mà sostenint una pedra a punt de ser llançada, il·lustrant el lema: “una estelada, una pedrada”. A més a més, segons vaig llegir a Regió-7, els capsigranys dissenyadors d’aquesta impresentable parida reprodueixen  una frase amenaçadora que Ramon Cabrera, el cap militar a les revoltes carlines del segle XIX, va pronunciar quan van afusellar la seva mare: “Veureu córrer rius de sang per les muntanyes”. Potser el que s’escau és ni parlar-ne, perquè aquesta gent s’alimenta de la indignació que les seves provocacions desperten entre la gent que se sent agredida. Però penso que sí que s’ha de dir alguna cosa, sobretot quan avalen aquest tipus de campanyes càrrecs electes infiltrats en el sistema democràtic. En democràcia totes les idees es poden defensar però una pedra no és una idea sinó una agressió en potència i qui hi hauria d’intervenir seria la fiscalia.

            Convidar a tirar pedres a les estelades no és una simple expressió retòrica, sinó una incitació a la violència perquè moltes pedres anirien a parar als vidres i, per tant, la fiscalia hauria ja d’haver reaccionat per escapçar de rel aquesta amenaça i havent-hi implicats un o varis càrrecs electes en la seva difusió, amb més raó. ¿Per què enlloc de tirar pedres no aprenen a comportar-se en democràcia recolzant, per exemple, el dret dels ciutadans de Catalunya a decidir el seu futur? Doncs en aquesta consulta s’hi han de sentir cridats també tots els contraris al sobiranisme ja que el vot de cada persona, pensi el que pensi, té el mateix valor. Aquesta és la grandesa de la democràcia: que el veredicte de les urnes decideix la jugada, renunciant els perdedors a posar pals a les rodes en el desenvolupament de la voluntat majoritària, i escarrassant-se els guanyadors en administrar la victòria sense amorrar les minories. A cops de pedra no es resolt res, i a qui defensa aquest recurs, a part de que socialment se l’ha d’avergonyir, no per les idees sinó pel mètode que proposa per combatre les dels altres, la justícia té d’intervenir d’ofici. I que ningú despengi l’estelada per por. La meva, per si de cas, ja porta un any i escaig clavada a la façana i si la trec serà per altres raons, no per un cop de pedra.