Follow by Email

dilluns, 27 de maig de 2013

ELS FRANCESOS TAMPOC EN SABEN DE RECOMPTAR

            Mal de molts consol de tontos. Ahir a Paris varen tirar-se al carrer un quants grapats d’activistes de dreta en contra del matrimoni gai, segons els gendarmes eren 150 mil manifestants mentre que els organitzadors del picnic patriòtic – la dreta no reivindica, “fa pàtria”- arrodonien la xifra fins al milió. Entre una i altra versió hi ballen 850 mil francesos que per molt escanyolits que siguin fan una bona llevada. Deixo per un altre dia que estigui de filis reflexionar sobre els motius i continguts de la moguda; avui com que és dilluns i estem una mica endormiscats per trascolar qüestions serioses i feixugues em quedo amb les dades de participació perquè, de fet, em treuen un pes de sobre: descobreixo que no som els únics europeus que suspenem les matemàtiques. Vés per on els llestos dels francesos encara van més perduts que nosaltres en això de comptabilitzar indignats. O potser no? Qui sap si aquestes notòries i escandaloses diferències entre els resultats que donen uns i altres no són fruit d’aplicar a l’inrevés la mateixa vara de mesurar?


            Estic pensant si no serà que a tots els cossos policials els ensenyen a dividir per dos o per tres la gent que ocupa carrers o places en un moment donat, mentre que els organitzadors de mobilitzacions, siguin de dreta o d’esquerra, saben que a l’hora de valorar el suport popular a la convocatòria s’ha de multiplicar per quatre o per cinc l’estimació aproximada de participants. Malgrat algú pensi una altra cosa, no hi ha malicia en cap dels dos anàlisi: la policia ha de procurar treure ferro a les protestes i els promotors necessiten fer bullir l’olla. Ni s’ho plantegen que estan ensarronant. Crec que ja compten amb que tothom sap de què va la cosa. El problema és que hi ha una colla de gent de bona be que s’escandalitza quan nota en el recompte diferències tan inexplicables que li fan perdre la virginitat, començant a dubtar i posar en quarantena cada paraula. De petits ens deien que amb els números no es poden fer trampes perquè dos més dos sempre seran quatre, però el dia a dia ensenya a donar-se per la pell i acceptar amb resignació que hom no es pots refiar gairebé ni de la camisa que porta des que els números no quadren i les paraules se les emporta el vent. I com que això passa a tot arreu podem estar tranquils, encara que estem ben arreglats.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada