ELS IAIOFLAUTES

            Cada dia els mitjans ens bombardegen amb notícies que fan venir calfreds; la veritat és que en els darrers temps, es necessita coratge per pair el devessall de fraus, enganys, corrupcions, empreses que fan fallida, desnonaments, imputacions de personatges públics... N’hi ha per tirar el barret al foc, francament. Per aquesta raó són d’admirar aquesta colla de gent gran que va decidir prendre-s’ho a tall de conya i denunciar amb sornegueria els culpables de que anem a mal borràs. En democràcia, les protestes al carrer són necessàries per pura higiene natural del sistema, malgrat hi hagi tantes persones estretes de cervell i de talla que s’escandalitzen de que es faci tant de soroll, de que s’assenyalin amb el dit polítics descafeïnats o perquè es facin concentracions a les portes dels bancs que han arruïnat el país. I ja podem estar contents que la quantitat d’ira escampada, gràcies a col·lectius com els dels iaioflaures es canalitza sense fer massa trencadissa. I enmig d’aquest panorama depriment, es d’agrair sobretot el gest dels iaios que, a sobre, s’ho passen bé denunciant les injustícies i ridiculitzant els culpables.

            En moments delicats com els que vivim cal que tothom mesuri les seves paraules i els seus gestos, perquè n’hi ha massa de gestos i paraules que semblen una provocació. En aquest sentit, potser la gent gran sigui l’única que està legitimada per donar lliçons d’experiència, d’economia i de sentit comú als quatre pipiolis que volen arreglar el món a còpia de teories de laboratori i d’experiments descabellats. Valdria la pena que en fessin una mica de cas dels iaios i no se’ls miressin com un anacronisme del paisatge. I si a més a més se‘n foten del mort i de qui el vetlla amb gràcia i de forma ordenada, oli en un llum. El problema és que l’establishment polític, sigui del color que sigui, no té gaire desenvolupat el sentit de l’humor i, sobretot, si està decantat cap a la dreta confon l’escarni amb l’anarquia i veu revolucions on només hi ha mofa, i no s’està de reclamar més autoritat i mà dura amb els blasfems. El que dol, i no es té massa en compte, és que la majoria de iaios que protagonitzen simpàtiques accions de protesta selectiva, duen a l’esquena el gep dels fills que han d’ajudar a mantenir perquè no tenen feina o l’angoixa de veure les seves pensions congelades i en capella de ser escantonades. No obstant això, demà tornarem a veure’ls, donant la cara amb el somriure als llavis i alguna branca de regalèssia a la boca, a aquests iaioflautes murris que volen mostrar el camí al jovent que té el futur a les seves mans. Si us hi topeu, no deixeu d’agrair-los que malgrat les seves xacres i maldecaps, no es quedin a casa tombats a la fresca.