MISSATGE DE L'HOME DELS NASSOS

            Com home dels nassos tinc tant dret com el rei o el president Mas a fer balanç de l’any, que a mitja nit cremarem sense massa sentiment, amb un missatge de benvinguda al ninou. Però, francament, no em fa gaire gràcia de fer-ho, perquè la veritat és que de cara a l’any vinent sóc optimista, si no fos que:

• massa gent continua conformant-se sent espectadors del què passa, perquè diuen que no tenen prous motius per sentir-se’n protagonistes, i es miren el futur amb la mateixa curiositat i estoïcisme amb que vetllen el resultat d’una rifa: vejam què ens tocarà!

• que moltes de les persones que es jubilen no són velles ni se’n senten i, no obstant això, veuen com la seva energia i experiència és llença a les escombraries.

• que el país no veurà brots verds fins que no es reparteixin els sacrificis i no hagin de pagar els plats trencats sempre els mateixos pelacanyes.

• que ni la democràcia els demòcrates ni el respecte pel dret a decidir d’un poble surten com els bolets al Berguedà, i que un tarannà històricament esquerp envers determinades sensibilitats no es canvia en quaranta vuit hores.

• que no deixa de ser curiós que, mentre qualsevol projecte educatiu apunta a una formació global de l’adolescent, com si fos irrellevant per aquesta educació de l’administració de l’oci se’n parla, i posen les urpes en aquest buit majoritàriament els que en fan de l’oci un instrument gens cultural.

• que el sosteniment del muscle del país, a mesura que passa el temps, recau sobre menys persones productives i emprenedores.

• que el drama de les dones en qüestions íntimes i personals - per posar un exemple, en el cas de la reforma l’avortament - no és que l’opinió dels homes sigui la que dicti la llei, sinó que els homes reguladors mai avortaran.

• que possiblement estant a la cruïlla d’un dels moments històrics més il·lusionants, tot i estar aclaparats per l’atur, la inseguretat, la violència, l’encariment de la vida, encara n’hi ha molts que dubten de que s’ha de fer foc nou, amb seny per a no encendre tot el bosc, per sortir-nos-en d’aquest maleït atzucac. Per tant, amics meus, encara que ja m’agradaria brindar directament per a l’any 2014, poseu-vos al cap que hem de passar com sigui el 2013, i val més fer-ho cantant que no plorant.

Perdoneu aquesta petita broma de fer-me passar per l’home dels nassos i fins demà passat, que per cap d’any tancaré la barraca per inventari.