Quan les clavegueres
fan pudor, vol dir que plourà; però, a vegades de les clavegueres surt una
fortor que no es deu a causes naturals, sinó que algú la provoca expressament.
Allavonces no és pluja el que designen, sinó una passa de mals de ventre que
són producte d’una intoxicació massiva i maligna que ataca les reputacions de persones.
Patir un càncer de reputació és una cosa molt seria, ja que si aquesta malaltia
no mata deixa baldada la víctima per sempre, ja que és una malaltia de la qual hom
mai se’n pot refer del tot. Inclús encara que la reputació només hagi quedat
esquitxada lleugerament, la persona planarà sempre l’ombra de la sospita de sí
tenia o no el virus i, per si de cas, la gent l’evitarà. El més fumut és que no
hi ha vacunes ni antídots per combatre el virus de la difamació o de la calumnia
que provoca, a part de lesions irreversibles a l’afectat, danys col·laterals
imprevisibles, ja que la seva mutació és constant i les rates que l’escampen
són masses. Només s’hi podria fer alguna cosa per eradicar-lo si es trobessin
els pocavergonyes que les inoculen, però això és fa difícil entre tanta gent
com es passeja per les clavegueres de la capital.
No obstant això, des de
fa uns mesos, alguns diaris rata de Madrid van atrevir-se a esbombar els noms i
cognoms de persones presumptament portadores del virus de la corrupció, i com
que aquestes difamacions i calumnies tan descarades i temeràries són figues
d’un altre paner, si als de la capital els hi quedés una mica de decència la
manca d’ètica d’aquestes publicacions rata ja s’haurien d’haver investigat
sense miraments Doncs per molt que es demostri passats uns quants mesos -
perquè “las cosas de palacio van despacio” - que la reputació dels bescantats
estava més neta que una patena, el mal ja estarà fet i, com he dit abans, el
dubte sobre si estava infectada o no una persona, li pot arruïnar la vida. Però
el problema s’ha fet més gros, quan des d’ahir s’ha sabut que, al contrari del
què creiem fins ara, qui provoca la malaltia que ataca les reputacions no són
les rates, precisament, sinó els propis vigilants del clavegueram, obeint ordres
dels de dalt. I que l’escampada del virus no és indiscriminada sinó selectiva:
ara mateix la gent més propensa a arreplegar el càncer de reputació són polítics
i personalitats catalanes, defensores del sobiranisme. Si les informacions aparegudes
ahir al diari EL PAIS van a missa, caldrà fumigar de seguida les clavegueres de
dos o tres ministeris, netejant-les de rates, però també de vigilants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada