LA FORCADELL L'ENCERTA

            Gracies a Déu que algú toca de peus a terra i té una mica de seny! La coordinadora de l’ANC, Carme Forcadell, els hi ha enviat un recadet als polítics que ja comencen a fastiguejar amb tanta finta, en el complicat partit on es juga la governabilitat d’un país que vol ser major d’edat i emancipar-se. Els hi vingut a dir que no s’estressin corrent a posar data pel referèndum on s’ha decidir si caixa o faixa. Que primer toca posar-se d’acord per bastir els fonaments imprescindibles de l’edifici, perquè el nou estat d’Europa comenci a caminar sense fer tentines i que passar de llogater a propietari no agafi el personal, com aquell qui diu, amb els pixats al ventre. Ja sabeu, els consumidors del meu blog, que això mateix ho vinc repetint des de fa temps: s’ha de tenir un full de ruta creïble, que eviti un salt al buit. La Forcadell emfatitza, sobretot, la necessitat de posar fil a l’agulla amb això de l’Agència Tributària pròpia, doncs és de becaris saber que el primer que cal, perquè el futur estat independent no es constipi des de les beceroles, es tenir la qüestió de la tresoreria ben endreçada. Però, ep!, que aquí no s’acaba tot: hi ha molta més infraestructura per muntar, abans de donar el tret de sortida. I, encara que la Forcadell no ho retregui, per no embolicar més la troca entre els polítics, és evident que quants més enginyers i manobres es deixin de romanços i vagin al grà plegats, les parets del nou edifici pujaran més dretes i sòlides i s’escurçaran els terminis per inaugurar l’obra.

            Això d’esperar que tothom que combrega amb l’objectiu de l’estat propi, accepti de bon grat que calen menys capitans i més soldats rasos, no crec que sigui demanar massa. El problema és que amb això de suprimir capitans i enginyers tothom hi està d’acord, però es giren a mirar cap als altres qui es mulla primer. Potser ja no se’n volem recordar, però els mateixos que ara són tan primmirats, en quatre dies varen enllestir el refregit d’un tripartit contra natura, i mirant més enrere, perdoneu la impertinència, els pactes del Majéstic si fa o no fa es varen cuinar en un sopar. ¿Com poden explicar ara que uns cuiners tan experimentats en el menjar ràpid es facin tan el repatani per triar una simple carta? A la tertúlia de la meva barberia, de la que ja us he parlat més d’una vegada, l’altre dia un parroquià li explicava a un altre, amb sornegueria: “el soci minoritari diu que no vol remenar les cireres des de dintre perquè li fa més gràcia encapçalar des de fora els crítics, però al mateix temps vol imposar consellers de la seva corda i escriure-li al soci majoritari l’agenda del dia a dia...” Jo no dic res, per no esguerrar les cries, però, francament amb receptes tan estrambòtiques n’hi ha per llogar-hi cadires. Per això trobo bé que la Forcadell marqui el pas, intentant fer-los baixar dels núvols.