Follow by Email

dimecres, 26 de desembre de 2012

EL MISSATGE ESTANTÍS D'UN REI ENCARCARAT


            No li compro al monarca el seu missatge de Nadal. Francament n’esperava més del missatge anual del cap d’un estat immers en vàries crisis greus i de pronòstic incert, i m’he hagut de conformar amb un monòleg carregat de tòpics i de frases mastegades per algú altre, llegides sense inflexions de veu significatives, a ritme de telepronter. Però, sobretot, m’ha semblar notar tant en el posat del rei com en la ridícula posta en escena una certa inseguretat, com si ell mateix o els que l’aconsellen fossin conscients de l’afebliment de la seva capacitat d’influència moral i de credibilitat, des del Nadal de l’any passat. Llavors, tocada la línia de flotació de la monarquia pels efectes del torpede Urdangarin, es va espolsar les puces de sobre amb aquella manifestació tan contundent de: “tothom és igual davant la llei”, que poca gent es va empassar,  però que almenys feia patxoca que es desvies de la monotonia del discurs institucional com a rei per entaforar-hi referències personals com a sogre.

            Amb un país potes enlaire, indignat, empobrit, a punt d’un d’una fractura  social i en capella d’encetar un any que els polítics més optimistes pinten més negre que l’anterior, amb més impostos i amb més retallades barroeres de l’estat del benestar, m’hagués agradat que el cap d’estat no pretengués animar-me amb declaracions de principis tan estèrils i puerils com aquesta: “vull reivindicar la política perquè el seu paper és fonamental en la sortida de la crisi”. En efecte: un cap d’estat que vulgui exercir vertaderament d’àrbitre i de desllorigador de conflictes, no pot ignorar el divorci creixent entre la ciutadania i la classe política. Ni tampoc és de rebuda que el cap d’estat recepti “promoure valors com el respecte mutu i la lleialtat recíproca”, quan, si és que no mira cap a una altra banda, ha de saber que hi ha territoris perifèrics - eufemisme centralista per aigualir els nacionalismes català i basc -, que precisament del que es queixen és de la falta de respecte i de lleialtat institucional del govern central envers ells. En fi, si jo li hagués escrit el missatge al rei mai li hagués recomanat que hi inclogués amenaces subliminals sobre la consulta d’autodeterminació del poble català, perquè per reclamar a una part que s’atingui a la llei, primer s’ha de tenir clar que l’altra part no se la passa per l’arc del triomf quan es tracta de negar el pa, l’aigua i l’oxigen als que reclamen el dret a decidir.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada