dimecres, 5 de desembre del 2012

TANT VA EL CÀNTIR A LA FONT...)1)


Els que des de certa distància observen les constants picabaralles entre nacionalisme català i el nacionalisme espanyol, no crec que puguin negar que les puntades de peu que ens etziben des de Madrid palesen una clara voluntat de lesionar-nos de veritat. En aquest partit, per fer un símil futbolístic, els espanyols juguen brut, sense amagar-se’n de les consignes de la banqueta i amb un àrbitre que ho permet tot. Els jugadors de l’equip nacional, sigui quina sigui l’alineació, juguen a trencar cames i a deixar baldat l’adversari, amb aplaudiments dels seus hoolligans, i amb el beneplàcit dels comitès de competició i d’apel·lació, que els hi guarden descaradament les espatlles. Per tal de retallar la cresta als catalans i de rebaixar-los els fums tot s’hi val, des de les escopinades fins als penaltis injustos. I amb l’ajuda d’una premsa definida com la Brunete mediàtica pel seu partidisme descarat a favor de qui els hi omple la menjadora, inciten els més baixos instints dels espectadors a base de fer-los empassar rodes de molí i escalfar l’ambient amb calumnies, insídies i mitges veritats. Fent un altre símil, perquè se m’entengui tot i bé, aquesta tropa de periodistes que ha renegat de la imparcialitat del seu ofici, són de la mateixa raça d’aquells que ens varen vendre que els republicans eren els sollevats i els franquistes els demòcrates. 

Precisament, això és el que està passant amb el darrer placatge protagonitzat per aquesta bèstia de ministre que, com a defensa, és més matusser que en Pepe, amb la diferència a favor del futbolista que aquest va de cara, mentre que el ministre sega cames a traïció sense perdre el somriure hipòcrita dels mal educats. Quan és ell qui s’ha carregat el reglament com li ha convingut, acusa els catalans de ser descarats, incordis i tan desagraïts que volen abandonar la lliga nacional espanyola per anar-se’n a jugar la lliga europea. Però, el problema és que no només es tracta d’aquest incident, sinó que les desconsideracions, pessigades i travetes venen de lluny, repeteixo, sigui quina sigui la directiva dels nacionalistes espanyols: per fer la punyeta als catalans tant govern com oposició van sempre junts. Alguns espectadors que coneixen i han tastat Catalunya, no s’ho acaben de creure que els catalans siguin de la pell de Satanàs, però la seva veu moderadora queda afogada pels crits histèrics d’una massa excitada amb mentides. Aquesta crònica requereix, evidentment, una segona part. Demà continuarem...   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada