Els que des de certa distància observen les constants
picabaralles entre nacionalisme català i el nacionalisme espanyol, no crec que
puguin negar que les puntades de peu que ens etziben des de Madrid palesen una
clara voluntat de lesionar-nos de veritat. En aquest partit, per fer un símil
futbolístic, els espanyols juguen brut, sense amagar-se’n de les consignes de
la banqueta i amb un àrbitre que ho permet tot. Els jugadors de l’equip
nacional, sigui quina sigui l’alineació, juguen a trencar cames i a deixar
baldat l’adversari, amb aplaudiments dels seus hoolligans, i amb el beneplàcit
dels comitès de competició i d’apel·lació, que els hi guarden descaradament les
espatlles. Per tal de retallar la cresta als catalans i de rebaixar-los els
fums tot s’hi val, des de les escopinades fins als penaltis injustos. I amb
l’ajuda d’una premsa definida com la
Brunete mediàtica pel seu partidisme descarat a favor de qui
els hi omple la menjadora, inciten els més baixos instints dels espectadors a
base de fer-los empassar rodes de molí i escalfar l’ambient amb calumnies, insídies
i mitges veritats. Fent un altre símil, perquè se m’entengui tot i bé, aquesta
tropa de periodistes que ha renegat de la imparcialitat del seu ofici, són de
la mateixa raça d’aquells que ens varen vendre que els republicans eren els sollevats
i els franquistes els demòcrates.
Precisament, això és el que està passant amb el
darrer placatge protagonitzat per aquesta bèstia de ministre que, com a
defensa, és més matusser que en Pepe, amb la diferència a favor del futbolista que
aquest va de cara, mentre que el ministre sega cames a traïció sense perdre el
somriure hipòcrita dels mal educats. Quan és ell qui s’ha carregat el reglament
com li ha convingut, acusa els catalans de ser descarats, incordis i tan desagraïts
que volen abandonar la lliga nacional espanyola per anar-se’n a jugar la lliga
europea. Però, el problema és que no només es tracta d’aquest incident, sinó
que les desconsideracions, pessigades i travetes venen de lluny, repeteixo,
sigui quina sigui la directiva dels nacionalistes espanyols: per fer la punyeta
als catalans tant govern com oposició van sempre junts. Alguns espectadors que
coneixen i han tastat Catalunya, no s’ho acaben de creure que els catalans siguin
de la pell de Satanàs, però la seva veu moderadora queda afogada pels crits
histèrics d’una massa excitada amb mentides. Aquesta crònica requereix, evidentment,
una segona part. Demà continuarem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada