BANC BO, BANC DOLENT

            Aquest final de setmana més de 12 mil voluntaris han recollit en 48 hores pel Banc dels Aliments quasi dos mil tones de menjar. Es calcula que freguen el quart de milió els ciutadans d’aquest país que no poden fer un àpat decent que inclogui carn, pollastre o peix, com a mínim, cada dos dies i que una de cada cinc famílies catalanes sobreviu de miracle per sota del llindar de la pobresa. Si no fos per iniciatives solidàries de la societat civil, molta d’aquesta gent ho passaria encara més magra o començaria a fer disbarats. Aquest Banc bo no reparteix dividends ni els que el fan funcionar perceben cap sou, sinó que hi sacrifiquen de franc moltes hores de lleure si estan jubilats o de son si encara treballen. Tampoc hi aboquen el sac les institucions, al contrari: la Comissió Europea es planteja retallar el 30% el programa europeu d’ajuda alimentària. Mentrestant, cada dia hi ha més entitats que demanen crèdit al Banc dels Aliments per atendre les persones que s’afegeixen a la cua que no tenen més remei que pidolar menjar. I aquest Banc bo fa mans i mànigues per a no deixar ningú amb el cul a l’aire, mentre pugui.

            A l’altra banda hi tenim el Banc Dolent que, per entendre’ns sense anar amb embuts és un immens abocador de porqueria immobiliària que es treuen de sobre les entitats financeres que no varen saber gestionar com calia. Una porqueria que s’han espolsat de sobre endossant-la a un Banc insà que per reial decret es carregui el mort. I per aquesta operació que en diuen de sanejament financer sí que hi ha virolla llarga; tanta com perquè la seva directora  s’embutxaqui mig milió d’euros l’any, als quals haurem d’afegir-hi sous arregladets per a la resta d’executius, consellers i assessors que faran falta per gestionar aquesta entelèquia. No m’estranyaria que els seus empleats, pel fet de treballar en un “banc dolent”, reclamin un “plus de toxicitat”. Però el més fotut de tot plegat és que aquesta virolla sortirà al final de les butxaques dels ciutadans a base d’impostos, taxes i més retallades a l’estat del benestar i si algun dia el mercat revifa els actius del Banc dolent i tornen a cotitzar-se a l’alça, qui en traurà profit no seran les víctimes de la banca que va provocar el daltabaix econòmic més greu de la història, sinó aquesta mateixa banca sanejada i els espavilats de tota la vida. Queda clara la diferència entre un Banc BO i un Banc DOLENT?