Que en seu parlamentària,
amb tota solemnitat juris que els mossos d’esquadra, que depenent de tu, no hi
varen tenir res a veure amb la bala que va deixar bòrnia una noia, i al cap
d’uns dies t’assabentis que existia un informe intern dels propis mossos que et
deixa en calçotets, perquè reconeix com a cert tot allò que tu vares negar a
bastament, ha de ser molt fotut. M’agradaria veure-li la cara per un forat: de
ben segur que se’n penedeix d’haver canviat la conselleria de Benestar per la
d’Interior; no és el mateix tenir temps de jugar amb boles de petanca que
perdre el son per culpa de les bales de goma. Suposo que es deu estar fent un
grapat de preguntes, com ara: ¿per què em varen amagar l’existència d’un
informe redactat dotze dies abans de la meva compareixença? Perquè jo,
francament, també me’n faig de preguntes, la primera: ¿és que hi ha mal rotllo
entre el conseller i la cadena de comandament? Mirat objectivament de portes
enfora, no s’ha de ser gaire malpensat per especular si deixar-li fer el
ridícul tan cruelment va ser simplement una negligència, o és que al darrera de
tot plegat hi ha marro?
Sigui quina sigui la
resposta, no hi ha cap dubte que ara li queda al conseller una papereta ben
emprenyadora. Què faig? ¿Torno al Parlament i confesso que els meus subordinats
són uns paparres o admeto directament que jo no vaig parar prou atenció a
revisar les notes que em varen plantificar, sense contrastar-les i mirant si
els números quadraven? Per tornar al Parlament a donar explicacions, després
d’haver-se posat de peus a la galleda, s’ha de tenir molta cara i fortalesa per
suportar una més que segura crucifixió. Ep! jo no el planyo, ja que s’hi va
ficar tot sol en aquest embolic, però em preocupa la taca que li queda a la
imatge de la policia. I em pregunto què faria un conseller de l’interior que
l’hagués vessat tant com en Puig, en qualsevol país d’aquesta Europa amb la que
tant ens emmirallem. Jo diria que el primer que faria, perquè n’hi ha exemples a punta pala, seria posar el
seu càrrec a disposició del president. I un govern valent ja hagués pres
mesures per descobrir perquè alguns mossos van portar a vendre, per negligència
o expressament, al seu conseller. I després
de tot aquest episodi tan lamentable, que ningú gosi despatxar la pobra noia
que ha perdut un ull, amb l’excusa que ja serà indemnitzada. L’ull no li tornaran,
per molts diners que li ofereixin per oblidar-ho. I perquè tots som una mica Ester
Quintana, que a sobre de destrossar-li la joventut, l’han vexat tractant-la de
mentidera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada