dimecres, 12 de desembre del 2012

EL DILEMA DEL CONSELLER PUIG


            Que en seu parlamentària, amb tota solemnitat juris que els mossos d’esquadra, que depenent de tu, no hi varen tenir res a veure amb la bala que va deixar bòrnia una noia, i al cap d’uns dies t’assabentis que existia un informe intern dels propis mossos que et deixa en calçotets, perquè reconeix com a cert tot allò que tu vares negar a bastament, ha de ser molt fotut. M’agradaria veure-li la cara per un forat: de ben segur que se’n penedeix d’haver canviat la conselleria de Benestar per la d’Interior; no és el mateix tenir temps de jugar amb boles de petanca que perdre el son per culpa de les bales de goma. Suposo que es deu estar fent un grapat de preguntes, com ara: ¿per què em varen amagar l’existència d’un informe redactat dotze dies abans de la meva compareixença? Perquè jo, francament, també me’n faig de preguntes, la primera: ¿és que hi ha mal rotllo entre el conseller i la cadena de comandament? Mirat objectivament de portes enfora, no s’ha de ser gaire malpensat per especular si deixar-li fer el ridícul tan cruelment va ser simplement una negligència, o és que al darrera de tot plegat hi ha marro?

            Sigui quina sigui la resposta, no hi ha cap dubte que ara li queda al conseller una papereta ben emprenyadora. Què faig? ¿Torno al Parlament i confesso que els meus subordinats són uns paparres o admeto directament que jo no vaig parar prou atenció a revisar les notes que em varen plantificar, sense contrastar-les i mirant si els números quadraven? Per tornar al Parlament a donar explicacions, després d’haver-se posat de peus a la galleda, s’ha de tenir molta cara i fortalesa per suportar una més que segura crucifixió. Ep! jo no el planyo, ja que s’hi va ficar tot sol en aquest embolic, però em preocupa la taca que li queda a la imatge de la policia. I em pregunto què faria un conseller de l’interior que l’hagués vessat tant com en Puig, en qualsevol país d’aquesta Europa amb la que tant ens emmirallem. Jo diria que el primer que faria, perquè  n’hi ha exemples a punta pala, seria posar el seu càrrec a disposició del president. I un govern valent ja hagués pres mesures per descobrir perquè alguns mossos van portar a vendre, per negligència o expressament, al seu conseller.  I després de tot aquest episodi tan lamentable, que ningú gosi despatxar la pobra noia que ha perdut un ull, amb l’excusa que ja serà indemnitzada. L’ull no li tornaran, per molts diners que li ofereixin per oblidar-ho. I perquè tots som una mica Ester Quintana, que a sobre de destrossar-li la joventut, l’han vexat tractant-la de mentidera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada