Follow by Email

diumenge, 30 de desembre de 2012

FA FALTA QUE MORIN INNOCENS?


            ¿Feia falta que la jove universitària Amanat, la filla de l’Índia, morís violada perquè - correm-hi tots! - ara es trobi solució al menyspreu absolut per a les dones, en el país que les vaques són sagrades, i una dona es violada cada divuit minuts? Ep!, poca broma; que aquesta noia no és més que la punta de l’iceberg de la poca sensibilitat dels governants d’arreu del món per prevenir  infinitat de patiments o riscos innecessaris. Sense anar més lluny, a tocar de casa, em venen a la memòria punts negres a carreteres mal dissenyades; discoteques o sales de festes on ningú controla l’aforament; boscos que no es netegen i són polvorins en potència; residències de gent gran que no passarien una revisió elemental; presons on no se sap com, però la droga circula a tremuja; cases que es lloguen amb cèdules d’habitabilitat pintades a l’oli; proliferació d’atacs cada cop més violents contra la propietat i la constància que s’estan covant els ous de quadrilles urbanes antisistema, que qualsevol dia ens donaran un ensurt del qual costarà refer-nos-en. Però, repeteixo: ¿és necessari que algú mori o que hi hagi un escàndol perquè es reaccioni i, a corre-cuita, es trobin solucions que quatre dies abans es deia que eren impossibles?

            Em sembla bé que quan hi ha una desgràcia es procuri que mai més es repeteixi; però, això no dispensa de responsabilitat als que són capaços de trobar remei en vint-i-quatre hores a problemes que s’havien fet crònics perquè durant mesos o anys ningú va moure el cul de la cadira per prendre-se’ls en serio. Em fa molta ràbia pertànyer a una societat on fa falta que petin innocents perquè es comencin a arreglar les coses. I que als governants els hi vingui fred de peus si no poden amagar les víctimes sota la catifa. En el cas de la noia india, els testimonis de la brutal violació van reaccionar muntant un escàndol que, gràcies a les xarxes socials, ha transcendit fronteres, evitant que s’hi tirés terra a sobre com era costum des de dotzena d’anys, amb les 80 violacions que cada dia es consumen amb total impunitat, a aquell país. Salvant les distàncies, encara que segons qui llegeixi aquesta reflexió s’esquinçarà les vestidures i dirà que sóc un exagerat, moltes morts o patiments d’innocents es podrien evitar si es poses la bena abans que la ferida; però, el que passa molt sovint és que la bena no es posa perquè costa diners i s’apura el risc fins que una mort o un escàndol justifiquen una partida extraordinària en el pressupost. Ara, a l’Índia, els legisladors diuen que no se n’aniran a dormir fins que no hagin parit lleis que crucifiquin els violadors i agressors de dones. Jo penso que tots aquests legisladors ganduls haurien d’anar de pet a la presó, per incompetents, hipòcrites i panxacontents. I el mateix escarment haurien de rebre els polítics de casa nostra, sempre que hagi de morir un innocent - o perdre un ull, tant se val! -, perquè s’hi posi remei ràpid al problema.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada