DE CÀSTIGS ORIGINALS I DE DOCENTS CREMATS

            Fer de professor d’institut diuen que cada vegada requereix de més paciència i de més resignació, per aguantar les faltes de respecte o les provocacions dels adolescents, sense perdre els estreps. De tant en tant es destapa algun cas que fa posar els pèls de punta; però, en general, cadascú s’ho passa com pot i mira de no fer massa mullader mentre la processó va per dintre, perquè l’experiència demostra que és millor deixar-ho córrer i no posar-se pedres al fetge. Ara, el problema sempre és el mateix: qualsevol indisciplina o impertinència hauria de generar immediatament un correctiu exemplar, que servis tant per posar-se les piles l’alumne incordi com, sobretot, per parar els peus a la resta dels que li riuen les gràcies. Però, no tots els docents estan preparats per castigar. És més, a molts els hi fa basca el mot reprimir: és lleig! I s’ho trampegen a classe com poden per evitar treure el santcristo gros. I quan no poden aguantar més, agafen la baixa per depressió o per fatiga mental.

            Ja se sap que aquest pa no només es dóna aquí: a tot arreu l’arrosseguen i tampoc no saben massa com resoldre-ho. Algunes vegades, però, surt algú que prova mètodes originals d’escarment ecològic, com si diguéssim. L’altre dia llegia que en un institut de l’estat d’Arizona, a EE.UU. a dos alumnes que havien arribat a les mans, els docents es van treure de la màniga una manera atípica de tallar-los els fogots: els varen deixar escollir entre nou dies d’expulsió o fer-se encaixades de mans en públic vàries vegades al dia. Els xicots van decantar-se per la segona opció, fent la farina blana; però, al posar-hi més pa que formatge en l’encaixada, els seus condeixebles van penjar a la xarxa una fotografia que els mostrava en actitud afectiva, convertint-los en la riota de tot el poble. Fins i tot van rebre missatges ofensius i pujats de to. Vet-aquí, doncs,que aquell càstig que volia ser original va engegar una escalada de crueltat entre adolescents, que és la pitjor. Potser hagués valgut més que els docents no fossin tan creatius, limitant-se al repertori tradicional de penitències.