dijous, 20 de desembre del 2012

UNA VAGA DE FIRETA A TV3


            Ahir vaig quedar espaterrat quan encabada l’emissió del capítol de la Riera, va aparèixer en la pantalla un avís que entre les 16 i les 18:30 hores cap dels canals de la televisió autonòmica emetria la programació normal, perquè els treballadors estaven de vaga. Tenint en compte que es tracta d’una televisió pública i patriòtica quins dèficits crònics eixuguem entre tots, em sembla pertinent dir-hi la meva. I en primer lloc, a part que aquesta vaga de fireta va començar mitja hora més tard de l’horari previst, el que se m’acut dir és que no sé a què treu cap una vaga que és més testimonial que efectiva. Des d’un punt de vista estratègic em sembla un nyap, amb tots els respectes per a les reivindicacions que puguin justificar-la. Però, que jo sàpiga, les vagues es valoren en funció de la seva eficàcia. Aturar unes quantes hores l’emissió de programes, havent-hi quasi cinquanta possibilitats de triar-ne d’altres en la mateixa franja horària fent zàping, francament em sembla surrealista. Llevat d’uns pocs casos de fanatisme malaltís per un programa concret, als televidents aquesta protesta no els hi fa ni pessigolles al melic. Llavors, com és possible que perdin el temps amb una mesura tan ingènua com eixorca?

            Si mirat des del punt de vista de l’espectador aquesta vaga passarà pràcticament desapercebuda, la següent pregunta seria si a l’empresa li cou, de veritat, la rebel·lió dels seus empleats. Si no m’ho expliquen molt bé, entenc que pèrdues econòmiques en generarà ben poques. Tanmateix, una vaga en una empresa pública del sector comunicacions no és una vaga convencional, de les que es pressiona l’empresa fent-li perdre ingressos i es fastigueja els usuaris perquè ajudin a tombar la resistència de l’empresa . Amb les aturades de quatre a dos quarts de set estic segur que la factura publicitària se’n ressent poc. Ara bé, la imatge de la cadena sí que pot quedar tocada i, sobretot, el voraviu d’algun dels seus gestors. Malgrat els promotors no s’hi han lluït gaire, francament, ni en el guió ni en la posta en escena, potser seria interessant saber quina és la causa del rebombori i quin és el malestar que es cova dins la televisió que contribuïm a mantenir. És econòmic? És ideològic?  O no és cap de les dues coses?       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada