Follow by Email

dimarts, 25 de desembre de 2012

PER NADAL S'ESCAU PARLAR DE SOLIDARITAT


            Vet aquí la paraula solidaritat, que expressa un dels sentiments més colossals de la humanitat. Solidaritat, però, s’ha convertit en una bandera o en una pancarta que alguns es creuen amb dret d’arrambar-la cap al molí dels seus interessos. Normalment, la solidaritat més ferma i efectiva es fa palesa  sense fer-ne propaganda. Allò que fa la mà dreta sense que ho sàpiga l’esquerra té força sentit avui que, encara, hi ha massa gent que vol saber, abans d’embolicar-se, quin profit personal en traurà de tot plegat. L’altre dia vaig sentir un que preguntava: “escolti, això ens ho podrem desgravar?” Aquesta gent, esclar, practiquen una mena de solidaritat de conveniència. Són dels que confonen el colze contra colze amb donar copets a l’esquena. Dels que es munten la solidaritat com una representació dels pastorets. I el que em sap més greu és constatar que n’hi ha uns quants que en viuen, per desgràcia, de predicar que ens hauríem d’ajudar com bons germans, i et passen pel costat sense donar-te ni el bon dia.

            N’hi ha uns altres, que no dic que hi vagin de mala fe, que es plantegen això de la solidaritat com si fos la reencarnació de la “repartidora”. Aquests són els que surten amb més ciris trencats, venent grapats d’utopies per les cantonades. N’estic segur que la majoria ho fan convençuts, perquè no puc dir enganyats. Malgrat penso que sovint no toquen massa de peus a terra, no almenys no són tan fastigosos com aquells altres que prediquen el que no creuen, amb tota la barra del món. Als de la solidaritat versus repartidora, només se’ls hi pot retreure que no han après que solidaritat vol dir donar, més que no pas rebre. Però, avui dia de Nadal, no pretenc pas ficar-me en llibres de cavalleria, sinó reivindicar la solidaritat planera, la que passa desapercebuda, la que no té claca a punt d’immortalitzar la “bona obra del dia”. La solidaritat de l’anà fent cada dia el que es pot i més, amb una rialla a flor de llavis. La solidaritat que suposa passar una estona amb un vell o un malalt, sabent que mai més podran tornar-vos el favor. La solidaritat que suposa anar per tot arreu sense treure les xurriaques de la crispació o del mal geni. De ben segur que el gran objectiu d’un món sense violència de cap mena començaria a bastir-se si tothom “solidàriament” renunciés a la seva petita parcel·la de mala llet. Que passis un bon Nadal Llúcia Caram que, en el fons, aquesta reflexió l’escric pensant en tu, que no has inventat la solidaritat, però que has ensenyat a molta gent com practicar-la. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada