Resulta esperpèntic que
en un país que necessita tranquil·litat i bons aliments, sigui precisament un
llicenciat en sociologia qui posi potes enlaire la convivència territorial. Què
pretén aquest ministre “estrella”, ¿passar
a la posterioritat com el governant espanyol més impopular a Catalunya? Algú li
hauria d’explicar que la seva missió - encara que també s’encarregui d’esports
- no es batre un record d’impopularitat com en Messi amb els gols? N’hi han
hagut molts de polítics espanyols que els catalans tenen presents en les seves
oracions per emprenyadors i rampinyaires d’estatuts; però, és sorprenent que
aquest ministre, que no hauria de tenir ministeri perquè pràcticament totes les
seves competències estan transferides a la majoria d’autonomies, sigui un busca-raons
tan perseverant. ¿És possible que a aquest home que li falta un bull se li hagi
girat el cervell, i estigui convençut que encapçala una creuada per designació
divina? Potser és que li agradaria encunyar un segell ministerial que digués
“ministre d’educació espanyola per la gràcia de Déu”. Home, si t’hi fixes una
mica, de retirada amb un perfil cabdill si que la té.
Per què aquest home –
cal insistir-hi molt que només es tracta d’home, doncs sospito que té un empatx
d’espinacs i és creu Popeye - ¿no es resigna a fer el que feren els seus
antecessors: parir una reforma educativa total o parcial? La seva missió, ho ha
dit i repetit per activa i per passiva, per si hi ha algú s’havia descuidat el
sonotone a casa, és “espanyolitzar” aquesta patuleia de catarins que no “pensen”
en castellà. El problema d’aquest ministre sociòleg, que per fer-se més antipàtic
a la parròquia catalana es compara amb un toro de lídia, és que no pot pair que
els catalans entenguin el castellà i puguin entendre de pe a pa què barrufen
els espanyols i, en canvi, ells no entenen de què coi conspirem o de qui ens en
fotem quan parlem entre nosaltres. Això sí que els treu de polleguera. En
Francesc Pujols anava llençat quan va pronosticar que els catalans, pel fet de
ser-ho, ho tindríem tot pagat arreu. Però no és tan forassenyat que anem on
anem, sempre ens farem entendre perquè qui més qui menys parla més de dues
llengües. Senyor Wert, per ser educat: com a ministre va de cara a barraca, res
a dir; però com a sociòleg, faci-s’ho mirar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada