dilluns, 10 de desembre del 2012

CARBASSA EN SOCIOLOGIA PEL MINISTRE WERT


            Resulta esperpèntic que en un país que necessita tranquil·litat i bons aliments, sigui precisament un llicenciat en sociologia qui posi potes enlaire la convivència territorial. Què pretén aquest ministre “estrella”,  ¿passar a la posterioritat com el governant espanyol més impopular a Catalunya? Algú li hauria d’explicar que la seva missió - encara que també s’encarregui d’esports - no es batre un record d’impopularitat com en Messi amb els gols? N’hi han hagut molts de polítics espanyols que els catalans tenen presents en les seves oracions per emprenyadors i rampinyaires d’estatuts; però, és sorprenent que aquest ministre, que no hauria de tenir ministeri perquè pràcticament totes les seves competències estan transferides a la majoria d’autonomies, sigui un busca-raons tan perseverant. ¿És possible que a aquest home que li falta un bull se li hagi girat el cervell, i estigui convençut que encapçala una creuada per designació divina? Potser és que li agradaria encunyar un segell ministerial que digués “ministre d’educació espanyola per la gràcia de Déu”. Home, si t’hi fixes una mica, de retirada amb un perfil cabdill si que la té.

            Per què aquest home – cal insistir-hi molt que només es tracta d’home, doncs sospito que té un empatx d’espinacs i és creu Popeye - ¿no es resigna a fer el que feren els seus antecessors: parir una reforma educativa total o parcial? La seva missió, ho ha dit i repetit per activa i per passiva, per si hi ha algú s’havia descuidat el sonotone a casa, és “espanyolitzar” aquesta patuleia de catarins que no “pensen” en castellà. El problema d’aquest ministre sociòleg, que per fer-se més antipàtic a la parròquia catalana es compara amb un toro de lídia, és que no pot pair que els catalans entenguin el castellà i puguin entendre de pe a pa què barrufen els espanyols i, en canvi, ells no entenen de què coi conspirem o de qui ens en fotem quan parlem entre nosaltres. Això sí que els treu de polleguera. En Francesc Pujols anava llençat quan va pronosticar que els catalans, pel fet de ser-ho, ho tindríem tot pagat arreu. Però no és tan forassenyat que anem on anem, sempre ens farem entendre perquè qui més qui menys parla més de dues llengües. Senyor Wert, per ser educat: com a ministre va de cara a barraca, res a dir; però com a sociòleg, faci-s’ho mirar!                  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada