A LA CLASSE MITJANA SE LI ACABEN ELS TORRONS

A LA CLASSE MITJANA SE LI ACABEN ELS TORRONS

            Enmig d’una crisi econòmica esfereïdora i amb una classe política enfrontada i allunyada de les inquietuds de la gent, pinten bastos si els ciutadans que sempre han tibat del carro, la classe mitjana, acaben els torrons, cansats de nedar contracorrent i de que els baquetegin des de l’esquerra i des de la dreta. He escrit que la institució que fa rutllar de veritat un país és la seva classe mitjana, i no ha estat un error ni cap estirabot. La classe mitjana formada per menestrals, funcionaris rasos, jubilats, professionals (mestres, metges, etc) i, els treballadors en general que amb feina assegurada han pogut viure molt millor que els seus pares, donar carrera als fills, comprar una casa i tenir uns estalvis pel dia de demà,  és la qui històricament ha impulsat arreu del món el creixement, perquè sempre ha ajudat a empènyer la prosperitat, impedint que la societat s’estimbés pel camí del pedregar. M’atreviria a assegurar, francament, que cap democràcia és factible sense una classe mitjana pròspera.

Però, ai las!, si la classe mitjana perd oli pels quatre costats, masegada i asfixiada per polítics miops, qui queda per apuntalar l’edifici democràtic? Ara mateix, quin és el principal problema que entortolliga la nostra economia? No us creguéssiu pas que tot el que ens passa es degut a la mala llet dels “mercats” o d’aquella senyora alemanya: la crisi no s’aixeca així com així dels països que s’han acarnissat amb la seva classe mitjana perquè durant molt de temps era l’única mamella que rajava. I com que amb els rics els polítics no  s’hi atreveixen perquè són titllats de revolucionaris, i amb els pobres no s’hi pot comptar, que prou feina tenen a viure; i com que tampoc la classe política no vol sacrificar cap dels seus privilegis ni deixar amb el cul a l’aire tota la trepa munyidora de vots, l’ase dels cops torna a ser el que queda de la classe mitjana. No cal anar gaire lluny perquè això quedi palès: els nous impostos i taxes que dintre de quatre dies aplicarà el govern Mas acabarà de piconar-la. ¿Algú és tan ingenu de creure que, per exemple, l’impost sobre els dipòsits bancaris no afectarà als que tenen els estalvis en les llibretes a la vista o a termini? Que un polític responsable defensi aquesta bajanada, en una època que ningú es mama el dit, ja ho diu tot de la seva perspicàcia. En resum: si la classe mitjana no recupera aviat la seva autoestima el país quedarà en mans dels extrems, i cap d’ells ens portarà res de bo.