L’ESTABLISHMENT VIU EN UNA BOMBOLLA

 

            Abans d’ahir, una il·lustre representant de l’establishment espanyol, la presidenta del Congrés de Diputats, va afirmar una cosa tan bèstia com que a la majoria dels ciutadans d’aquest país no els hi treu la son què paguen de lloguer, ni quan se’ls hi apujarà la quota de la hipoteca del pis que, amb penes i treballs van complicar-se la vida comprant, precisament per no haver de pagar lloguer mai més i viure a casa pròpia. Sense imaginar, esclar, que es posaven una corda al coll. Com a política veterana i ben ensinistrada que és, no li va costar gens ni mica a l’angelical i etèria Meritxell Batet després de la seva colossal relliscada, capgirar el disbarat d’assegurar el que va dir amb la contundència i quasi amb la vehemència d’aquells que es creuen dipositaris de la veritat absoluta, matisant la “cagada” amb una d’aquelles excuses de mal pagador de les quals els polítics professionals i ben ensenyats abusen per tirar pilotes fora: “els pèrfids mitjans de comunicació no han interpretat bé les meves paraules” -, insinuant, només de passada i amb la boca petita, que potser ella tampoc s’havia explicat prou bé o que, simplement, no sabia de què estava parlant.

            Però en aquests tipus de patinades, per moltes excuses que un polític doni, inclús si per escampar-se les mosques renega descaradament del que havia dit minuts abans, a mi em ve a la memòria allò que repetia el cínic Sòcrates: “de l’abundància del cor, sempre en parla la boca”. No us hi trenqueu més el cap, doncs: els polítics, quan desbarren no ho fan perquè no sàpiguen enfilar bé els raonaments o s’embarbussin a l’hora de fer declaracions. Vet-aquí que mai un polític és tan sincer com quan buida el pap “tal com raja”, d’allò que li desborda del cor. En canvi, quan menteixen és quan volen “arreglar” els seus excessos verbals maquillant la sinceritat amb disculpes que no enganyen ningú perquè se’ls hi veu el llautó d’una hora lluny. Però, no els hi tingueu en compte, perquè quan els polítics es fiquen de peus a la galleda no ho fan perquè siguin uns farsants, sinó perquè allò que diuen, encara que sigui el més estúpid dels disbarats, s’ho creuen de veritat. I per quina raó passa això? Doncs, a la meva manera de veure, perquè els privilegiats que formen part de l’establishment viuen en una mena de bombolla, que exclou per demagogs i revolucionaris tothom que els porta la contraria. ¿Com poden empatissar amb la realitat dels ciutadans rasos els que viuen dintre una bombolla tan artificial, que els fa creure que si a la majoria de pelacanyes de la resta del país els empara un “generós” salari mínim revisat de tant o una pensió de merda, ja poden estar contents? A quatre dies d'haver-se constituït els nous cartipassos municipals, ja fan cua els que s'amorren a la mamella pública com si passessin gana endarrerida per por, pobrets, de que no en tinguin prou per arribar a fi de mes. Els que viuen a la bombolla de l'establishment no s'adonen que els seus ingressos totals multipliquen per quatre o més, el que guanyen la majoria dels ciutadans que les passen magres per sobreviure.