LIDERATGES

                 Em dona la impressió que malgrat ens pensem ser tan espavilats, en pràctica i ètica democràtica encara ens queda molt per aprendre i bastant de camí per córrer. Mentre no tinguem, esclar, que el lideratge polític no s’ha de confondre ni amb la capacitat d’entabanar amb quatre promeses embolicades amb oratòria de pa sucat amb oli. Ja no s’hi val a viure d’enlluernar la parròquia ingènua i candorosa fent volar coloms o traient-se de sota el barret un conill. És a dir: d’anar escalfant braguetes, com se’n diu en pla canalla de l’art de vendre fum. Els lideratges que ens falten ara mateix a casa nostra, com el pa que mengem, per sortir-nos-en dels atzucacs en que estem empantanegats per culpa de la crisi mediambiental, del fanguissar sanitari, de la fallida de la utopia de l’estat del benestar i del galimaties identitàri, no són els especialistes en dissimular la realitat venent racions de sopars de duro ni fent jocs de mans. Tampoc cal que portin una vareta màgica als dits per fer miracles a tort i a dret, perquè els ciutadans ja estem prou gambats per saber que de miracles no se’n fan ni a Lourdes. Entre tots plegats els darrers anys ja n’hem passat de tots colors per saber que, només posant-hi el coll sense buscar excuses de mal pagador per continuar vivint amb l’esquena dreta, es treuen els carros del pedregar. I els polítics esdevenen autèntics líders. A la meva manera de veure, el panorama no és pas engrescador en general i cada dia empitjorarà mentre la demagògia i la mentida ho empudeguin tot i la societat s’encomani més a influencers pallassos que no pas als pocs homes i dones que per tocar de peus a terra és com si prediquessin al desert.