A LES PENES. PUNYALADES

 

                Fixeu-vos que l’espècie humana és l’única que sap riure, potser senyal que és intel·ligent? De la resta d’animals només em consta que intenti de riure la guilla, però la seva rialla és tan hipòcrita que més aviat sembla un udol. Quan, com ara mateix, allò que se’n deien “valors” eterns o humans van de capa caiguda a tot arreu, crec que s’ha de recórrer més que mai al bon humor, per evitar quedar-nos atrapats de peus i mans en la tragèdia. Paradoxalment, la gent que mai no riu - perquè no vol o perquè no en sap - no es fa digne de confiança, perquè no fa res per guanyar-se-la. Per tant, pareu molta atenció abans de tancar tractes amb sorruts i pessimistes empedreïts i endèmics, perquè teniu totes les de perdre i d’enganxar-vos-hi els dits. Tanmateix, no entengueu tampoc l’a per la b: estar de bon humor no significa prendre’s la vida a tall de conya i fer gresca a totes hores, rient-se del mort i de qui el vetlla, sinó desenvolupar el difícil sentit de l’equilibri emocional.

                Uns espavilats consultors d’empresa nord-americans, fa dos dècades van descobrir la sopa d’all, pontificant sobre que el bon humor estimula la productivitat i predisposa les neurones per resoldre qüestions enrevessades o, inclús, per aprendre idiomes. Ja podria ben bé ser veritat, si no fos que en conec molts i moltes que no paren de riure, però no saben parlar bé ni l’idioma de sa mare. No cal anar gaire lluny per treure’n l’entrellat d’aquestes teories dels saberuts ianquis: una veïna meva, que havia nascut a pagès, una vegada em va confessar que al mas que tenien els seus pares d’ençà de tres generacions estava prohibit munyir les vaques amb posat de set-jutges, si no es volia omplir les cantines amb mala llet. El pobre Pere Calders, que les havia passat morades, defensava el seu bon humor tan característic i murri, sempre irònic i un pel mordaç comparant-lo amb l’acupuntura, que consisteix en clavar agulles per curar. Ell no la va inventar la dita que encapçala aquesta reflexió, però segur que la trobaria encertada en un dia com avui, que fins i tot el blau del cel està embrutat per un tel de llacor africana.