Una amiga de la tercera edat, que s’ha enganxat al bridge com una esperitada perquè va llegir a la xarxa que aquest joc de cartes anava tan bé per exercitar la memòria i la murrieria, l’altre dia explicant-me els progressos que feia ni una sola vegada va reconèixer que quan perdien era perquè ella no “cantés” correctament a la seva parella de joc la mà que tenia als dits, sinó que sempre era l’altra la que no interpretava bé les ganyotes convingudes que ella li feia, seguint la més estricta ortodòxia bridgetista. O jo mateix, sense anar més lluny, a vegades m’he de fer repetir el que em diuen, al·legant que em parlen baix enlloc d’admetre que, a més de repapiejar, també sordejo i que qui em parla no en té cap culpa de que jo no culli ni la meitat del que m’explica. Si en la vida quotidiana, en qüestions sense massa transcendència, reaccionem d’aquesta manera tan humana potser no ens constarà d’entendre que els que estan tot el dia a l’aparador facin el que poden per fugir d’estudi.
A la meva manera de veure, però, i a tall d'exemple, si a l’escola els mestres i els pares a casa, no engargamellen a la mainada el valor d’ésser responsables del què fan i si, sobretot a casa, no veuen practicar els pares allò que els mestres prediquen a l’escola, amagant-se uns i altres en excuses de mal pagador, quan la societat els acusi de “fugir d’estudi” no tindran dret a fer-se l’orni de la seva culpa directa per la manca de responsabilitat i civisme de tantes criatures com entre tots malcriem. Per tant, desenganyeu-vos de treure’n l’aigua clara dels darrers embolics, per dir-ho suau, que sacsegen la vida pública, ja que mentre els que remenin les cireres del que sigui hagin pujat amb la cultura de tirar la pedra i amagar la mà, la boira més espessa enterbolirà la convivència perquè mai no serà possible refiar-te dels irresponsables manaires, incapaços de sentir-se responsables de portar tots els carros que toquen, pel pedregar..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada