Vés a saber quantes perspectives de tancar bons negocis, pactes de govern o, simplement, de consolidar una bona amistat no se n’han anat en orris per culpa d’una paraula inoportuna, mal dita o mal entesa. De malentesos el conflictes en van tan plens com l’infern de bones intencions, raó per la qual quan hom és conscient que ha fotut la pota cal afanyar-se a aclarir les paraules precipitades i, si cal, rectificar-les sense que a ningú li caiguin els anells. No serveix d’excusa, per desemboirar l’ambient del mal efecte d’una expressió massa desimbolta, juganera, irònica o entremaliada en un moment donat, al·legar que qui s’ofèn o pren candela perquè es frare, deu tenir la pell massa prima. Si desitgem de veritat que el món faci més bona cara cal substituir els recels per complicitats.
Però, esclar, per aconseguir-ho hauríem de ser conseqüents amb aquesta mena de principi de no bel·ligerància dialèctica i estar disposats a donar voluntàriament tantes explicacions com sigui necessari inclús del sentit de cada paraula si convé, per evitar mals rotllos i que com a interlocutors no se’ns prengui per “frívols” per culpa de dir les coses a tall d’arrancar naps, sense comptar fins a deu abans d’obrir la boca. No hi ha res pitjor per esquitxar i malmetre per sempre la credibilitat d’una persona que degut al simple malentès d’una paraula perquè, en endavant, qualsevol cosa que digui estarà contaminada per la susceptibilitat o per la sospita de ser un busca-raons. A la meva manera de veure, no us rumieu dos vegades la conveniència de desfer els malentesos quan més aviat millor, ja que al cap i a la fi aquesta vida són quatre dies i no paga la pena de passar-ne ni un emprenyats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada