LES ARRELS DEL PROBLEMA

 

                Penso que fa massa temps que la delinqüència i la violència de gènere engreixen el problema anomenat “inseguretat ciutadana”, sense que els governants siguin prou valents per agafat el toro per les banyes, anant a les arrels del problema enlloc de borinotejar entre les branques. Tots els problemes socials tenen arrels profundes i complicades; però, per desgràcia, els que haurien de prendre les decisions pertinents i definitives per reforçar les arrels, sembla que històricament i arreu del diguem-li primer món s’han dedicat més a esporgar les branques dels arbres que pugen torts que no pas a regenerar l'escorça i les arrels amb un ruixat de valors humans imprescindibles per erradicar la malaltia per sempre. I és que quan es parla d’inseguretat en abstracte, no es pot oblidar que uns quants centenars de milers d’habitants dels països occidentals – desenvolupats, industrialitzats i en teoria més civilitzats que els "desgraciats" i quasi "salvatges" del tercer món -, no disposen de mitjans per assegurar-se l’estabilitat econòmica i social més elemental per assentar els peus en una societat; començant, per exemple, per tenir un habitatge digne i un lloc de treball estable, a partir dels quals edificar una vida decent i honrada

Si aquesta seguretat la tinguessin garantida tots els ciutadans occidentals, sense discriminacions de cap mena, qui no l’aprofités per comportar-se com a persona i pujar drets els seus fills, podria ser considerat amb totes les de la llei un delinqüent social fastigós i la societat tindria tot el dret de tractar-lo amb la màxima severitat, inclosa la pèrdua temporal de llibertat mentre no es rehabilités dels vicis. A la meva manera de veure, doncs, i sense demagògia de cap classe, tenir una feina segura mitjançant la qual guanyar-se la vida decentment i dret a una vivenda digna, sense dependre de subsidis ni de caritats interessades, és condició indispensable perquè els pares puguin criar i educar responsablement una família i esdevenir un referent moral pels fills. No dic que la manca d'ambdues condicions justifiqui la delinqüència en les seves moltes versions, però, sense entrar en més detalls, no siguem tan cafres, fariseus o hipòcrites de fer veure que unes arrels corcades no condicionen el comportament de les persones.