Creieu-me, estic convençut que sovint ens aniria molt millor per a la salut del cos i per l’equilibri de l’ànima - els que penseu que en tenim, esclar - asseure’ns tranquil·lament darrera els vidres de la finestra del balcó a veure sortir o pondre’s el sol, un dia qualsevol - si el cel no està enteranyinat de pols africana com els darrers dies, esclar -; o passar figues havent dinat, escarxofats al sofà davant la tele emmordassada i amb l’ànima - repeteixo aquells que creguin que en tenen - enterbolida. En certs moments, per descomptat en època de campanya electoral esbojarrada i forassenyada, ens faria més profit una bona migdiada que contaminar la poca capacitat que ens queda de pensar, sense ajuda de les crosses de tants influencers i xarlatans de pacotilla.
Quin bé cregueu que ens fa,
penjar-nos com si estiguéssim abduïts dels telenotícies o del xivarri de
pallassos disfressats de savis de fireta, que ens matxuquen i emmetzinen des de
les tertúlies el subconscient, desvetllant-nos quan hauríem de clapar com
angelets per a recuperar-nos de l’estrès diari? O alienant-nos amb
tele-escombraria que subliminalment alimenta els pitjors instints, encara que
oficialment ja se’n guardarà bé prou d’admetre-ho? Us asseguro que hi ha moltes
més maneres de passar l’estona que encaparrar-nos per problemes dels quals ni
en tenim ni en sabem el desllorigador, o inclús en pla més xaró i potiner que
matar les hores tafanejant, com fures fastigoses, en la vida privada de gent
que es deixa esbudellar la intimitat per quatre quartos i un petricó de fama
mal entesa. En podeu trobar, si us interessa en realitat trobar-ne, grapats de
petits plaers que us deixondeixin la sensibilitat per a coses insignificants,
les quals tenim tant a tocar dels dits i de la vista que, només ho puc explicar
per mandra o per egoisme nauseabund, que no en fem ni cas, per exemple, d’una
bona lectura, d’una bona música o, fins i tot, d’una bona conversa, intel·lectualment
i culturalment enriquidora.
Hola Josep Maria, totalment d'acord
ResponElimina