Pel que he observat
els darrers anys, em sembla que a l’establishment mundial no li agrada massa
que se’n parli gaire ni de corrupció, pobresa, crisi econòmica, ni tampoc del
drama dels refugiats o del reviscolament de l’extrema dreta populista. I
aquesta observació em fa malfiar de si tot plegat no forma part d’una mena de
conxorxa a gran escala. I si realment el carros no s’estimben pel pedregar per
casualitat, sinó seguint una cadència freda i calculada de trencacolls? I si
els que s’empatollen aquests embolics de les bombolles dels mercats emprenyats,
de les primes de risc en números vermells i dels estralls apocalíptics per
culpa del canvi climàtic o de l’amenaça nuclear, obeeixen en realitat consignes
perverses per escampar pessimisme i frustració a dojo perquè tots els
pelacanyes i poca-roba del món acabin empassant-se l’orgull i l’autoestima, ben
collats, manyacs, contents i enganyats? Penseu-hi una mica, va!
Si, és un dir, el
problema que tenien quasi la immensa majoria de països fos tan certa com se’ns
volia fer creure a la primera dècada d’aquest segle, i que el dèficit acumulat
per les factures generades per fer possible l’estat del benestar en tenia la
culpa de tot, per quins set sous va resultar que la part més considerable de la
llufa no corresponia a capitals manllevats per subsidis o polítiques socials sinó
als interessos d’usura exigits pels creditors? No és cap secret que l’establishment
creditor s’ha fet la barba d’or a la salut dels països que necessitaven parar
la mà contínuament per finançar els seus deliris de grandesa o, simplement, per
anar fent la viu-viu? I si esgarrapant més la crosta esbrinéssim que aquells
que se n’aprofiten de les crisis, de la corrupció, del tràfic d’influències, de
la guerra o, inclús, de l’auge dels extremismes i dels populismes, són els
mateixos que ens recepten dietes de resignació i paciència? No m’agraden les
teories de la confabulació, però no puc treure’m de sobre la sensació que els
que manen ens porten a vendre, per ignorància o per malícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada