Ens en recordarem més d’una vegada d’aquell pallasso en la intimitat, un tal Mourinho, si seguim atentament la representació esperpèntica i rocambolesca que alguns polítics protagonitzaran avui: la configuració de les majories als ajuntaments i als governs regionals. Ni un paio tan recargolat i faceciosament tòxic com l’entrenador portuguès de futbol, podria imaginar-se la quantitat de combinacions imaginatives – algunes tan contra-natura com per pixar-se de riure o fer-se un fart de plorar, a gust del consumidor –, que són factibles per escarnir, confondre, deformar i en alguns casos fins i tot fotre-se’n dels resultats obtinguts a les urnes, en les darreres eleccions municipals i autonòmiques. No diré que no sigui legítim i democràtic combinar com es vulgui totes les peces del puzle electoral, però no crec que es pugui considerar jugar massa net barrejar sense escrúpols vuits i nous i cartes que no lliguen.
No sé si les cancalletes, les engalipades, les
astúcies, la picaresca i tota mena de farfolles que diuen es poden dispensar en
les competicions amoroses són, tanmateix, admissibles en les rivalitats polítiques.
No cal tampoc que en assistir des de primera fila a posta en escena d’alguns escàndols
fastigosos que s’estrenaran avui en nombrosos ajuntaments a l’hora de pactar
els cartipassos del poder, ens estripem les vestidures en senyal de plany, dol o
de vergonya aliena; ja fa molt de temps que algú va escriure que la política fa
insòlits i curiosos companys de llit. I al poble desenganyat i perplex davant d’un
espectacle de titelles dolents, com passa massa sovint, que el bombin!
Hola Josep Maria, els polítics haurien de tenir en compte que el vot rebut és per portar a terme una determinada acció i no es pot pactar amb polítiques diametralment oposades als seus postulats. Ja está bé de mirar pels seus propios interessos i poltrones, no fan res més que trair els seus votants.
ResponElimina