AMB PORTAR LA CARA NETA JA NO N’HI HA PROU

 

                Per a no desentonar en el marc social identificat com “establishment” a efectes col·loquials, fins fa quatre o cinc dècades per a qui aspirava a ésser un “home de profit” era impensable saltar-se els clixés formals i encarcarats per “estar presentable”, que consistien en vestir de gris ala de mosca o de blau marí fosc, circumspectes i impersonals, portar una corbata discreta que no “cantés” massa i una camisa d’un to discret que afavorís, per exemple si es tractava d’un personatge públic, “sortir bé” a la televisió o als reportatges gràfics. Els polítics, els bancaris, els funcionaris amb aspiracions, els oficinistes pendents de no perdre peu a l’escalafó, els professionals lliberals de tota mena i el tutti quanti que es delien per formar-ne part, de l’establishment, ni s’ho plantejaven d’assumir riscos amb la indumentària, encara que es morissin de ganes d’embotir-se uns texans populars i una camisa còmoda cordada per damunt dels pantalons, enlloc de resignar-se a  “disfressar-se” amb l’uniforme propi de la gent “com cal”.

             En qualsevol escola de negocis t’explicaven des del primer dia de posar-hi els peus, que “la presentació” era condició sine qua non per aspirar a una bona feina, i les mares responsables no es cansaven d’engargamellar als seus fills que si volien “fer carrera” es deixessin de punyetes i procuressin fer goig, portant les orelles netes i sortint de casa ben clenxinats. Però la carrincloneria va anar canviant a mesura que els influencers de l’època van introduir de mica en mica que “causar bona impressió” no volia dir semblar un figuri, acabat de sortir de la capsa. De seguida varen fer forrolla frases com la de que “valia més semblar “elegant” per l’actitud i la conducta, que no pas per com es vestia”. I vet-aquí que avui en dia ja ningú discuteix, menys els quatre carques arnats, que les persones es valorin més pel que “saben fer” que no pas per com vesteixen. Ja ho deien les àvies d’abans: “el que importa, nen, és que vagis amb la cara neta i no tinguis son a les orelles”. Però em temo que només portant la cara neta les noves patums de l’establishment no en tenen prou i que voldrien tornar a posar de moda els uniformes del passat.