ÉS UN CAS ÚNIC O EN SABEU D'ALTRES?

 Me n'acaben d'explicar una que m'ha deixat esparrat, francament. Es veu que una jubilada que, com  molts altres treballadors va comprar, amb els estalvis que els bancs no retribuien, una segona vivenda per posar-la a lloguer, en previsió de complementar la seva pensió quan es retirés. Fa uns sis anys, en quedar buit va llogar-lo a una familia de nouvinguts procedents de l'est d'Europa, que semblaven bona gent i amb ganes de complir el contracte. Però, en un moment donat, abans de consumar-se l'any d'antiguitat, aquesta famíla va fer l'ànec a l'hora de pagar, donant-ne la culpa a la pandèmia que havia deixat el pare sense feina, tot i que tenia un ofici. La mestressa del pis va intentar per activa i per passiva recuperar la seva font d'ingressos, però fou endavades. La setmana passada, semblava que els seus gestors havien aconseguit per tercera vegada una autorització de cara al llençament dels morossos, però a darrera hora l'ordre es va ajornar els llogaters tenen algun tipus d'estatus d'immigració que es consideren vulnerables. 

La mestressa del pis, que com us deia el va comprar per assegurar-li una crossa a la seva pensió, està que trina perquè, segons explica a qui la vol escoltar, el pare treballa d'estranquis del seu ofici engreixant algun  empresari-corb del mercat negre, la mare dona veus pel barri per oferir-se a "fer feines" sense papers ni rebuts. I com que tenen fills petits reben del banc d'aliments un lot cada setmana, el problema és que mai arriba sencer a casa perquè el coontingut que no els hi fa peça reparteixen des de l'escala estant amb d'altres immigrants. I, per postres, una de les habitacions del pis propietat de la mestressa jubilada que no cobra un ral de lloguer, els llogaters morosos l'han sub-arrendada a una xicota immigrant que els hi paga un petit lloguer que ajuda a per fer bullir l'olla... La mestressa s'estira els cabells i, segons confessa a qui se la vol escoltar, tot els seus antecedents convergents i ser "una persona d'ordre" de tota la vida, lamenta no haver votat a Vox les darreres eleccions. A la meva manera de veure, en el maremagnum  okupa hi deu haver ha històries de tots colors i algunes, per vergonya de la nostra societat democràtica, tufegen d'una hora lluny.