COM ÉS QUE HI HAGI MENYS PADRINS I ES VENGUIN MÉS MONES?

Aquesta setmana santa s’ha caracteritzat per les cues: a la carretera, per fugir a la recerca d'aquell “aire” que ens parlava el metge Argimon; als vacunòdroms, que semblava volien atrapar un rècord Guinness de punxades en un dia; a les portes d’algunes botigues, d’aquestes que en diuen no essencials i també a les pastisseries, per comprar la mona. Tenint en compte que cada dia es bategen menys catalanets, és un miracle que hi hagi tants de padrins virtuals fent cua per comprar la mona. Vertaderament vivim en un país dels prodigis i cada dia trobem al carrer o a les institucions material de sobres per sorprendre’ns. Només cal anar amb els ulls ben nets de lleganyes i amb les orelles ben obertes. I amb un bon sac de paciència penjat a l’esquena, perquè no ens agafi un calfred si parem massa atenció a les coses que es veuen, es diuen i s’escriuen. Perquè aquesta n'és una altra: en un país on cada dia hi ha menys lectors, resulta que de diaris i revistes n’anem més ben servits que mai, encara que segons diuen quasi la meitat de les tirades acabin a la bassa. Amb això de la premsa passa com amb les mones, que cada dia se’n venen més, malgrat padrins i fillols vagin a la baixa. Misteri!

Durant aquesta setmana que no he tret el nas al blog per auto-confinament, doncs, han passat moltes coses; fins i tot a mi ja m’han vacunat: el dijous sant, aquest que brilla més que el sol, en varen fer una trucada del meu Cap per avisar-me. Quan? – vaig preguntar. Ara mateix, si vol! – em van respondre. I vés, què tenia de fer! Amb l’esmorzar encara a mig pair em vaig encaminar a l’Escorxador, que era el vacunòdrom que em tocava. Ja us ho dic, sembla que els vacunadors estaven disposats a batre un rècord. Ben bé a l’inrevés dels polítics catalans a l’hora de guarnir govern, que es veu ben bé que no en tenen cap pressa. Si no és per Pasqua, serà per sant Jordi o sinó per la marededéu de Montserrat, que per dades patriòtiques no quedarem, ha fet saber la sergenta Laura. Això sí, també entre ells s’han intercanviat “mones”, la llàstima és que més amb la intenció que s’entravessin a algú, que no pas li fessin profit.

L’advocat i assessor de Puigdemont, en Jaume-Alonso Cuevillas, ara reconvertit en diputat, en la seva condició de secretari segon de la Mesa del Parlament ha decidit no votar a favor d’admetre a tràmit a la Mesa resolucions que puguin enterbolir o tensar les relacions amb el Tribunal Constitucional, com per exemple sobre la monarquia o l’autodeterminació. I perquè no en quedés cap dubte el dia 2 ja es va abstenir en una d’aquestes propostes polèmiques. Immediatament, el comissari polític del seu partit, el “diplomàtic” i "amable" senyor Costa, li ha vingut a dir que si no combrega amb aquests dogmes més valdria que es busqués colla, mentre la sergenta Laura s’ho mirava des del seu pedestal de marbre importat de Waterloo. O sigui, que si les relacions entre ERC i JUNTS ja era peluda, ara resulta que dintre mateix de JUNTS les aigües baixen tèrboles. I per acabar-ho d’adobar, les noies de la CUP fan saber al públic de l'espectacle que si els hereus de convergència - encara que com sant Pere en reneguin cada vegada que canta un gall - acaben acomboiant-se amb els republicans, amb elles no hi comptin per menjar-se cap mona a la mateixa taula que l’Artadi, en Costa o en Canadell. Perquè les de la CUP tenen el paladar molt fi, i segons quins ninots damunt la mona no se’ls empassen ni regalats. Vaja. que ho tenim bé per anar a Sants! (Jordi i la marededéu de Montserrat, esclar).