Edgar Morin ha publicat un opuscle titulat “Canviem de via. Lliçons de la pandèmia”. Aquest filòsof francès, que enguany farà cent anys, és dels homenots que no els arronsa l’edat i que no deserten de la bona costum de “pensar”, i de “mirar” una mica més enllà del nas. Ara que aquí tenim un país amb la governança fa setmanes empantanegada entre independència i autonomia, potser no estaria de més reflexionar sobre aquesta tercera via que proposa en Morin, per desempallegar-nos primer de tot de la dependència letal que ha suposat per a la humanitat la globalització. “La globalització – escriu aquest vell lúcid - ha creat entre els països una interdependència sense solidaritat, i així que el virus ha començat a estendre’s, cada país s’ha tancat en una closca d'egoisme. I la teòrica cooperació global ha estat substituïda per la competència i els interessos”.
Si no hi esteu d’acord, només cal fer memòria de com varen arribar a patir els països globalitzats amb l’escassetat mundial de medicaments, de tests de detecció i de kits higiènics, inclosos guants i mascaretes. I ara mateix, què coi està passant amb la fabricació i distribució de les vacunes? Però el pitjor serà quan ens adonem que fons inversors-voltors, aprofitant-se de la volatilitat dels mercats globalitzats intentin apoderar-se del control de sectors tan claus per la independència dels pobles com l’energia, les telecomunicacions o les infraestructures. Si no s’enforteixen les xarxes interdependents i solidàries entre països veïns territorialment, tant per prendre decisions en comú com per assegurar l’autosuficiència productiva i d’abastament de matèries de primera necessitat, estem més morts que els morts del cementiri.
Un intel·lectual català i avui ministre d’universitats, el sociòleg Manuel Castells, escrivia fa dies en un article d’opinió: “Resulta que el món multipolar al quan havíem arribat no ho és tant. Per bé que països, empreses i persones som interdependents en xarxes globals, hi ha abonyegadures importants en aquestes relacions. Dos països s’han situat per sobre dels altres. Als Estats Units, on l’anunciada decadència no és tal, s’hi ha afegit la Xina, que aviat serà la primera economia del món. La Xina prioritza l’organització de la societat en comitès veïnals, els Estats Units corregeixen els desastres socials amb tecnologia. Els valors subjacents són oposats, però en una situació de crisi extrema els dos funcionen. I competeixen”.
Per acabar la reflexió que avui us proposo, només una dada: a finals del 2021 es preveu que als dos països capdavanters de la globalització la pandèmia estarà controlada. Això si, amb una diferència important: menys de deu mil morts a la Xina, quasi un milió als Estats Units, sobre poblacions de 1.400 milions i 330 milions, respectivament. Als Estats Units, amb diverses vacunes creades i produïdes per les seves empreses i una capacitat de vacunació extraordinària, és molt possible que hagin cantat victòria el dia 4 de juliol, la seva festa nacional grossa. En canvi, la Xina gairebé només amb restriccions imposades amb mà de ferro en prou feines ha vacunat la població, i les dues vacunes que fabrica les ven o les regala a països pobres, en virtud de la seva "diplomàcia" d'expansió. Pensem-hi amb tot això, quan avui o demà els governants titelles d'aquestes contrades, que es passen la vida mirant-se els melics, ens tanquin a la gàbia perquè no ens hem portat bé. Ja us ho ben asseguro, si les conseqüències de la pandèmia només es limitessin a portar mascareta uns quants mesos, rai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada