Que és el que se li retreu a aquell que és del darrer que li parla, com si diguéssim un baliga-balaga sense conviccions pròpies arrelades. Ja planyo aquells que han d’aguantar algú tan influenciable, que s’encaterina inexplicablement, potser fins i tot sense poder-ho evitar, de tot el que li ve de nou, encara que no tingui res a veure amb allò que deia creia ahir. Ja és ben fotut haver-nos de refiar d’algú capaç de girar-se d’allà on ve el vent, a la mínima rufagada. Però, per desgràcia, de taral·lirots que pateixen d’aquest mal n’hi ha més dels que convindria, i alguns fins i tot ocupen càrrecs de responsabilitat, dels quals en depenen moltes persones, que no es mereixen ser despistades contínuament per les contradiccions vergonyoses, per no dir fastigoses, de uns titelles impresentables, però que tenen el do de fascinar inexplicablement, diguin el que diguin.
A la meva manera de veure, però, tan criticable és el que té tanta poca autoestima i criteri com per anar-se’n darrera del darrer que li parla, rient-li totes les gràcies i, si cal, defensar-lo a trompades; com aquell que, abusant del seu encanteri o influencia, sap captar l’atenció dels pobres d’esperit que estan disposats a canviar de principis, d’ideals o de camisa d’un dia per altre. Altrament, no sempre la gent canvia d’opinió per interès; també n’hi ha molts que creuen que ho fan de bona fe, perquè com si haguessin tingut una inspiració “creuen” fermament en la persona que s’ha sabut guanyar la seva confiança, fer-los oblidar o renegar directament d’aquells plantejaments o doctrines que predicaven convençuts, unes hores abans. Què havia passat? Doncs que el darrer amb qui varen parlar els va convèncer que es desdiguessin de tot allò en que creien el dia abans. Jo, francament, no em refiaria mai d’amistats i menys de socis o companys de viatge que canviessin de parer cada vegada que van a pixar. I d’exemplars d’aquesta espècie humana vel·leïtosa, mudadissa i volàtil, us asseguro que se’n poden trobar molts més que per mostra en el món dels negocis o de la política, i també en l'àmbit familiar.
Pensin com pensin, em mereixen més respecte aquelles persones que són de pedra picada, tant pel que fa als valors, les idees i inclús els sentiments que no pas els baliga-balaga. Podré o no estar-hi d’acord amb les seves idees, però almenys sabré exactament del peu que calcen i procuraré, si és que mi vull acabar entenent, buscar un punt d’equilibri entre allò que podem compartir i allò amb que, ni farts de vi, combregaríem. Però, us asseguro que és més fàcil d'entendre’t amb qui té clar el nord, que no pas amb qui té per senderi una banderola o que es canvia de camisa tres cops per setmana.
No obstant el que acabo d’exposar, no se m’entengui l’a per la bé: tanmateix em mereixen tant respecte aquells que després d’una llarga reflexió modifiquen els seus punts de vista d'ahir, com aquells que n’estan tan convençuts que els defensen a capa i espasa. Ja que no és el mateix canviar d’opinió després de valorar un seguit de pros i contres, que fer-ho frívolament després d'escoltar l'últim que ens ha parlat. Ara bé, si del que ens parlen és de vacunes, val més que no fem cas del darrer que ens parli perquè cada vegada que obre la boca un polític és per desdir-se del que havia dit hores abans. Feu-me'n cas, si no voleu caçar mosques i parlant sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada