Si el pols que manté la presidenta de la comunitat de Madrid amb el govern central el gosés dur a terme el president de la Generalitat, de ben segur que la Fiscalia ja l’hauria cosit a querelles a tort i a dret, exigint la seva inhabilitació perpètua per ser un desvergonyit amb ganes de confrontació. En canvi, l’arrogant Diaz Ayuso n’ha fet i n’ha dit de l’alçada d’un campanar, descarant-se amb la seva veu d’espinguet revenxinat per buscar brega, i les hi han tolerat totes. Potser perquè aposta fort i no té escrúpols ni sentit del ridícul? Avui ha obert un altre front de confrontació amb el ministeri de sanitat, que li ha prohibit que pobre d’ella que tanqui la campanya electoral amb una corrida de toros goyesca i patriòtica el dia 2 de maig. Doncs ja veureu com no s’arronsarà i portarà els toros a la plaça de les Ventas emulant els herois Daoiz i Velarde, mentre des del ministeri se l’enfundaran per enèsima vegada perquè l’aparell socialista sap que posant-se farrucs amb la insurrecta – tot hi tenir tota la raó Sanitat – podrien escapar-se’ls un bon grapat de vots dels castissos madrilenys que adoren aquesta mosca collonera. Que provin a Catalunya, per exemple, de convocar una ballada de sardanes el dia de sant Jordi, a la plaça de sant Jaume o a un altre indret cèntric, i sortiran antidisturbis de sota les pedres amb la porra a punt d’esbandir.
Mentre a la maniflesera i busca-raons presidenta madrilenya se li permet jugar al pim-pam-pum amb tots els que no són de la seva corda o no li fan la pilota, l’Audiència de Barcelona ha confirmat avui el processament de 29 alts càrrecs de la Generalitat – inclosa la cúpula de TV3 i de Catalunya-Ràdio – pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació, relacionats amb l’organització, la logística i la divulgació del referèndum de l’octubre de 2017. Que quatre anys després encara s’estigui burjant la ferida, a qualsevol observador foraster imparcial el fa sospitar si aquesta “gota malaia” que penja sobre l’independentisme l’administra la justícia o bé el dosifica amb acarnissament una Fiscalia que, com molt bé va confessar el president Sanchez en una de les seves freqüents expansions de bocamoll, “ja sabeu de qui depèn, no?” Doncs el que us deia: que gairebé quatre anys després dels fets encara es vagin tibant serrells, a més a més fent coincidir les estrebades amb moments especialment delicats i calculats, en funció d’una estratègia exclusivament mantinguda i activada per “escarmentar”, no serveix precisament per fer amics. Però els que mouen els fils des de Montcloa o des de les clavegueres de la política, creuen que són un bon “avís per a navegants”.
Als polítics se’ls hi poden retreure molts de defectes, però també se’ls hi poden arribar a perdonar perquè ningú és cap sant, ni un model de perfecció, i el que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Ara bé, el que sí passa de taca d’oli són els comportaments mesquins i miserables d’alguns bruixots de la política. Aquest borinots sí que no tenen perdó de Déu, i tard o d’hora als que atien aquestes conductes rastreres els arriba el seu sant Martí, metafòricament parlant. Un d’aquests comportaments fastigosos consisteix en fer servir tot allò que ronda la pandèmia com a munició per a la confrontació electoral. I en aquest aspecte, més que cap altre polític en actiu, la “independentista” presidenta de Madrid es pot penjar més medalles que ningú. Va bastir un esperpèntic “hospital de la covid”, en contra de l’opinió de tota la classe mèdica madrilenya, en el qual s’hi va gastar tres vegades més del pressupost previst; va vantar-se d’haver temptejar amb Rússia el subministrament d’una vacuna no reconeguda per l’UE, vacil·lant el govern del seu país; va promocionar Madrid com a “ciutat oberta” a la llibertat de saltar-se totes les restriccions que aplicaven la resta de comunitats confinades o perimetrades; va “jugar” amb els calendaris de vacunació establertes per Sanitat i en matèria d’estadístiques sanitàries va encarregar la comptabilitat a un hereu del Gran Capitán ... En fi, només que des de la Generalitat s’haguessin comés la meitat dels disbarats que Madrid ha protagonitzat, des de la caverna mediàtica s’haguessin engegat tots els gossos perquè s’enganxessin al cul de tots els catalanets díscols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada