Ja fa temps que vaig decidir no fer-me mala sang per res. I mirar cap a una altra banda, si puc amb digni-tat, cada vegada que alguna cosa se m’entregira. Però no és tan senzill, quan realment importa que a cada porc li arribi legalment el seu sant Martí, per dir-ho sense embuts. El problema és que perquè tothom que fa una malifeta sàpiga el pa qui s’hi dona purgant-la, cal que es faci justícia amb tanta rapidesa com imparcialitat i severitat. Però, com que això no va ben bé tal com hauria d’anar en un món civilitzat i equilibrat, resulta que hi ha molta gent renyida amb la Justícia, perquè consideren que els jutges deceben massa sovint les expectatives de qui només desitja que prevalgui la raó i el sentit comú, i que sense cap ànim de revenja o represàlia qui la faci la pagui. I pagar no vol dir necessàriament que els malfactors es podreixin a la garjola una temporada, sinó simplement que reparin fefaentment els perjudicis materials causats a les persones, i que rescabalin la societat dels danys morals, sent útils a la comunitat, enlloc de viure de la sopa bova en una presó, tocant-se la pampa i sense cap voluntat de tornar-se bons minyons.
Però, per desgràcia, les coses no van d’aquesta faisó i els codis legals que haurien de servir per impartir justícia sense més romanços, resulta que el legislador els ha parit tan imprecisos que, a la pràctica, esdevenen un colador per un reguitzell de subterfugis legals que, paradoxalment serveixen per burlar la llei. I per tant, per impedir que es faci justícia tot el de pressa que caldria perquè sigui efectiva, mentre un exercit de picaplets fan bullir l’olla, tot buscant tres peus al gat per marejar la perdiu anys sencers. O perquè uns feixistes condemnats pel Tribunal Suprem per assaltar la llibreria Blanquerna l’any 2013, fastigosos fets tramesos en directe per la televisió, no solament tinguin suspès fa vuit anys l’ingrés a presó, sinó que per més escarni a les víctimes i a la pròpia Justícia, puguin presentar la seva candidatura a representants democràtics en les properes eleccions madrilenyes, empatant-se en una democràcia que no respecten i de la qual reneguen. On s’és vist un disbarat tan colossal?
¿O com s'ha de menjar que els acusats de violació múltiple d’una noia de Sabadell, refregant-se en la presumpció d’innocència que justifica el benefici de “llibertat amb càrrecs” o sota una fiança ridícula, es permetin provocar la societat en general i la víctima en particular, fent amb la mà aixecada el signe de la victòria a les portes del tribunal que els jutja, fanfarronejant davant unes càmeres de televisió i una eixam de periodistes àvids de morbo? Mentrestant, una estàtua de la Justícia, més bòrnia que mai s’ho deu estar mirant des del cel de les oques, i els seus "sacerdots" deixen fer com si res. Només m’he referit a dos casos de rigorosa actualitat; si ho tingués de fer-ho amb tots, la llista és tan llarga que fatiga només d’imaginar-te-la.
La Justícia, perquè sigui justa, ja ho he dit, cal que sigui ràpida. Fa molt de temps que ho sentim a dir, però no hi ha res a fer: cada vegada és més lenta i entortolligada. En part, perquè les lleis no són taxatives i es presten a infinitat d’interpretacions, que els picaplets exploten fins el darrer cremallò. Però, tampoc hi ajuda gens a accelerar-la l’empedreïda manca de recursos materials, humans i tecnològics, que eternitzen els procediments als jutjats. I, sobretot, l’escandalosa judicialització de la vida política. Seria instructiu de fer un recompte de totes les hores i personal que absorbeixen els assumptes de naturalesa política en detriment dels procediments comuns, encallant l’administració. ¿Per què un munt de ximples plets polítics no es ventilen i depuren fora dels tribunals, mitjançant mètodes estrictament polítics? Una fórmula podria ser, per exemple, que tota llei que es promogui sense majoria absoluta abans d’entrar en vigor necessiti passar pel sedàs d’un tribunal tècnic que l’esporgui d’inconstitucionalitats. Potser els polítics s’ho pensarien dues vegades abans de tirar pel dret. Francament, quelcom s’ha de fer perquè a la Justícia ningú més la bescanti com aquell diputat que la va titllar de “caxondeo” ja fa uns quants anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada