Bé, a totes hores i sobretot a les hores dels àpats. A més a més, dona la impressió que sempre són els mateixos braços els que apareixen en pantalla, la majoria ben molsosos, en els que l’agulla hi penetra quasi sense prémer ni fer mal. Son imatges que no fan mal, sinó tot el contrari: animen a punxar-te. Però jo diria que no són imatges innocents sinó que, premeditadament o no, estimulen l'audiència a vacunar-se. Qui sap si la decisió de reproduir-les tantes vegades es fa amb la intenció que les imatges quedin gravades a les nostres retines, obeint un elemental principi de màrqueting: una imatge o un reclam repetits contínuament acaba memoritzant-se en el subconscient. Els publicistes de la Cola-Cola predicaven que després de tan trobar-se anuncis de la beguda fins i tot a la sopa, quan als consumidors els vingués de gust un refresc, per associació d’idees demanarien el fabricat per ells. Potser Sanitat pretén, també, influenciar el nostre subconscient escèptic perquè mirem de bon grat la vacunació.
No ho sé pas si és ben bé això, però el cas és que em sembla que se n’ha fet un gra massa deixant que circulés massa informació defectuosa, incomplerta i inclús alarmista, que no ajuda gens a animar una població indecisa i recelosa, que a més s’està tornant poruga i desconfiada. I això no és bo de cap manera, perquè per posar-li el peu al coll definitivament a la pandèmia ens hem d’apuntalar en dos suports fonamentals: que hi hagi dosis suficients per vacunar almenys una tercera part de la població el més aviat possible, i que la gent no s’ho repensi a l’hora de parar el braç per rebre la dosi de reactiu per desenvolupar anticossos. No es tracta d’una qüestió de valentia ni de covardia sinó de pura coherència, aquesta paraula que s’ha posat de moda com a reacció a les moltes tarambanades que les darreres setmanes formiguegen des de les institucions fins a les xarxes, i que ens devoren la moral a cremadent. Per acabar-ho d’arreglar, aquesta setmana santa en prou feines es posaran vacunes perquè les previsions de subministra de matèria prima fallen escandalosament una altre cop.
L’altre dia vaig llegir o escoltar, no recordo a qui ni on, que hauríem de sortir d’aquesta crisi sanitària havent après no només un munt de coses noves sobre les vacunes i les pandèmies, sinó sobretot comprenent millor quines són les possibilitats i els límits de la condició humana en situacions tan complicades. És a dir: aprenent a gestionar bé les expectatives, promeses i frustracions, no deixant mai d’intentar allò què estigui al nostre abast, tot i reconeixent les limitacions, i resignar-se a conviure sense recança amb aquells petits o grossos desenganys que es produeixen quan no hem sigut capaços d’aconseguir allò que preteníem. I potser que comencem a admetre. per desencaparrar-nos, que la crisi sanitària no ha estat conseqüència de cap complot ni confabulació sinó únicament pel nostre mal cap maltractant el mediambient, i que la sortida del túnel no arribarà per art de màgia.
Per desgràcia formem part d’una societat que massa sovint es recrea retraient els errors i les misèries enlloc dels encerts i els mèrits. Sobretot sembla que hi hagi gent que els hi agrada burxar en les equivocacions dels altres per alimentar fent-se trampes al solitari la seva pròpia autoestima. Ja és ben trist que per sentir-se bé, alguns hagin d’humiliar els altres. Però això passa i per aquesta raó em temo que l’empatia és un valor en decadència.
Avís: amics i amigues, em sap greu però amb la carregada de piles de la setmana passada no n'hi hagut prou i per superar el pessimisme que m’envaeix veient com està el panorama, per higiene mental m’agafaré tota la setmana santa per confinar-me en la meva bombolla, meditar i refer-me. Espero aconseguir-ho aviat, per tornar a treure el nas al blog, almenys esporàdicament. En cas contrari, ens retrobarem després de setmana santa, quan la canalla torni a l'escola. Expressions per tothom i que no en donin la Pasqua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada